Abús d’autoritat

Al néixer durant el franquisme, hi vist a la policia com una part del sistema opressor, la seva força per imposar-se. Veient la actuació prepotent de qui hauria de ser una ajuda per el ciutadà.

Arribant a la edat adulta i comprovant que qui vol manar no té cap inconvenient en demostrar-ho sempre.

Pensar, erròniament, que la democràcia ens fara lliures i que l’Estat no farà servir als seus funcionaris per intimidar.

Veient el programa de tv3 Sense Ficció: “Vides truncades” penso que ha arribat el moment de explicar la teoria de la “paella d’arròs”   que un amic em va explicar prenent un cafè .

Qui es menjaria una paella d’arròs després de que algú hagués escopit, una part de la paella no està bruta, però quina i com es sap.

Pues així es el corporativisme de la policia, impedeix que si alguna persona creu en la correcció , denunciï els abusos que es produeixen en el seu entorn.

En el reportatge hem vist exemples de corporativisme, hi en qualsevol incident , quasi sempre el corporativisme ,i no la justícia ,  s’imposa.

Les acusacions per part de l’Estat  de “Atemptat a la autoritat” les veiem cada dia, jo encara no hi vist cap fiscal que parli de “Abús de la autoritat”.

Vaig néixer en el franquisme i moriré en l’autoritarisme, l’Estat sempre ho serà i la societat, normalment, mira cap a un altre banda.

Ya están aquí

La cèlebre frase de la nena petita a la pel·lícula “Poltergeist”, i es veritat ja han arribat i estan per quedar-se , ja fa temps que tenen un espai a la societat i Andalusia els ha proclamat com els seus herois.

Quan els catalans que volen la independència s’han “revoltat” els gurus de la política han diagnosticat que han fet sortir a la ultradreta  a la palestra .

Els últims anys la migració del sud cap al Nord ha fet que Europa tregui la seva cara més xenòfoba i els partits d’ultradreta ja tenen poder i sobretot veuen que tenen “públic” .

Nou Parlament a  Andalusia i ja estem tots , cadascun  al seu lloc , espero amb delí quin serà el diagnòstic del “enterados”. Sudàfrica , molts anys amb l’apartheid , suposo que quan els negres sud-africans  van voler llibertat , els “blancs enterados” van dir que la “culpa” era dels que volien més llibertat.

Torno a estar aquí

Tardor del 2018 , ja torna a estar aquí , a Europa ja fa dies que s’escampa però semblava que aquí potser no arribaria.

I no cal que sigui un partit que torni a tenir vots, es la gent , la gent que vol “ordre”, “lleis”, “policia” i que no aprecia com s’hauria d’apreciar :” llibertat de pensament”,” cultura”, “fraternitat”.

La pel·lícula “Novecento” , escenes que han canviat però tenen també molta cruesa, “desnonaments”, “lleis retrògrades”, “injustícia”. Qui no la hagi vist “a por ella”, però de bon rotllo.

“Racó de pensar”. Rob Riemen, filòsof: “El feixisme és el contrari de la decència”

Pere Casaldàliga, 90 anys i sempre amb els oprimits

Ja fa molts anys que li vaig regalar al meu pare el llibre de la historia de Pere Casaldàliga “Descalç sobre la terra vermella” de Francesc Escribano.

Aquest divendres 16 de Febrer complirà 90 anys mossèn Pere, molts d’ells dedicats a la seva vocació i a la vegada identitat: ajudar i donar suport a la gent necessitada.

Quina meravella de mon tindríem amb mes persones com ell.

Quan el sento parlar em transmet una pau que poques musiques ho aconsegueixen . El Canon de Pachelbel fa l’honor a aquest heroi .

 

No en el meu nom

Els nostres fills es fan grans i prenen decisions que nosaltres no poden fer-los rectificar, son les seves decisions .

Hi ha moments en què les institucions ens demanen esforços que només poden fer la gent jove, la seva empenta i coratge es molt superior a la de la gent gran.

No en el meu nom , mai val la pena el patiment físic i a vegades la mort del  fills , per molt que la causa sigui desitjada.

La primera guerra mundial ha sigut font d’inspiració de moltes pel·lícules i la península de Gallipoli a Turquia també.

La pel·lícula “El mestre de l’aigua” obre els ulls a molta gent,

“Era la meva feina portar al meus fills a la maduresa i els vaig fallar”. Aquesta frase del protagonista ha de servir per que els megalòmans de poder s’ho facin mirar.

El que els pares volem no ha de ser traspassat als nostres fills.

Ja coneixíem Estremera

Si, per desgracia, ja la coneixíem .”Operació pandora”, anarquistes portats a Madrid i ingressats en preventiva a Estremera.

Després viatges dels companys els caps de setmana , fins Madrid i després fins Estremera a 70 km.

Desitjo que el injust empresonament a les presons de l’Estat de líders i polítics catalans , faci veure que injusta que es la repressió i la presó.

Es important que ens adonem quan falta la llibertat , quan la opressió es molt forta, quan la lluita es fa difícil i a vegades impossible que molta gent ho ha passat i potser nosaltres no hem respost o pitjor hem cregut que era correcte.

No es convertim mai en còmplices.

El fuego de los pisoteados

De la col.lecció “Millennium” el llibre nº 5 es diu “El hombre que perseguía su sombra ” de David Lagercrantz”.

Descubrim per què la protagonista Lisbeth Salander porta tatuat un drac a l’esquena. Drac que va descobrir quan era petita a la esglesia Storkyrkan a Estocolm , la escultura  de Sant Jordi matant el drac . Durant el funeral del seu mentor mort,  diu:

“Hablamos de esa estatua, él quiso saber porqué me fascinaba y yo le contesté que nunca había visto en ella ningún acto heroico, sino la imagen de la terrible injusticia que se cometía contra un dragón, y él me entendió muy bien y me preguntó por el fuego”¿Que pasa  con ese fuego que escupe el dragón?”    Yo le respondí que es el mismo fuego que arde dentro de todos los que son pisoteados”.

Anirán caien mites però jo dono la batalla per perduda, veig el mon a l’inrevés .Jo estimo als dracs.

Pobles oprimits com dracs amb ferides de llança.

Versió adaptada de la cançó de Mem Ararat, compositor kurd per Silvia Tomás, tot un plaer escoltar-la.

 

Dones l’1 d’Octubre

Tot el dia veu estar on costava estar, on les garrotades es repartien sense numero. Com sempre, estàveu a primera línia, joves, grans, avies ,  les avies a la primera línia de la trinxera, sense protecció, braços enlaire , i queien garrotades.

Després heu sortit desesperades a explicar ho , mai podíeu esperar el que va venir , però veu estar i no veu marxar.

El vostre exemple dona forces per no defallir.

“Se acercan mujer tiempos de maleza……” Luis Eduardo Aute

Loquillo canta “De tripas corazón”

 

Benvinguts a la nova República

Durruti va dir “Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”. Avui dia 24 de Setembre es parla de les persones del govern de la Generalitat que  aquests dies han passat per els tribunals, l’arbitrarietat de la justícia i cossos policials han fet que ells i les seves famílies patissin moments d’angoixa.

Davant de la injustícia i arbitrarietat de l’estat , estarem al seu costat i agrairem que en la nova República ens pensem el mal que fem quan perseguim persones per la seva manera de veure la vida.

Com vaig sentir ahir a una noia pagesa a LLeida: “no podem perdre la dignitat”.

Joan Baez , han passat molts anys i cada vegada hi ha més lluites, la teva musica ens dona forces.

Nunca perder la memoria

Los fines de semana son más relajados y normalmente más felices que los laborables, levantarse un poco o un mucho más tarde . Este fin de semana he tenido una sensación de domingo agradable,viendo personas en Madrid que alzaban la voz por la libertad, una libertad que ya hace tiempo que está golpeada, prostituida y reprimida.

La tarde meláncolica me llevó a escuchar musicas especiales y encontré una joya, se llama Bittah y es vecina de Vallcarca, gracias Bittah por recordarme que seguís luchando por que el sentirse libre no sea una cosa ridicula y que ese sentimiento nos llene mucho más que las cosas materiales que nos imponen para ser “felices”.