Qüestió de prioritats

No es la primera vegada , ni serà l’ultima en que la llengua o la identitat d’un poble es menyspreada. Suposo que per aquestes persones hi ha un suport clar a la llengua i als poders del estat que creuen hegemònic i superior.
Un escriptor que parla del català dient que es llengua provinciana, un polític que no sap com li explicaria a la seva filla con seria la moneda catalana en cas de que el país fos independent, tot això com sempre amb un to sarcàstic i burleta.
I jo pregunto, si per mi la prioritat fos la educació dels meus fills amb una figura paterna solidaria, com li explicaria als meus fills o a la meva filla que no estic a casa per que les mes meves prioritats son unes altres o que deixo a la meva dona per lluir amb una altre .
M’agrada la frase : “No jutgis als teus semblants mentre no caminis en les seves sabates”


“The Place beyond the pines” Estrenada com “Cruce de caminos”, una gran pel·lícula que fa replantejar arguments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos

  • Responsable Jesús Rodriguez Sampietro.
  • Finalidad Moderar los comentarios.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Jesús Rodriguez Sampietro.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.