Paco Marhuenda comisari honorari
Ja fa molts anys vaig veure la pel·lícula “No way out”, “no hi ha sortida “, en català.
Argumento[editar]
Gene Hackman David Brices es el Secretario de la Defensa de Estados Unidos quien es asistido por su secretario personal De Scott Pritchard (Will Patton) quien es un homosexual encubierto y ama a su jefe incondicionalmente. Brice quien está casado tiene una amante, Susan Atwell Sean Young, una hermosa mujer que desea escalar y mantenerse a costa del bolsillo de Brice. Sin embargo aparece en escena el Capitán de Corbeta de marina Tom Farrell (Kevin Costner) quien se enamora de Susan sin saber en un primer momento que Brice es su amante. Cuando Brice se entera de que Susan tiene un amante más, este enloquece de amor y la asesina en su propia casa.De Scott Pritchard se ofrece para tapar la participación de su jefe en el asesinato; pero para que la coartada funcione deben descubrir la identidad del amante desconocido de Susan e inculparlo del crimen. Comienza entonces una caza de brujas por parte de De Scott Pritchard y Brice por descubrir la identidad desconocida sin saber que este está al lado de ellos, ya que Farrell (Kevin Costner) trabaja de enlace entre el pentágono y el senador, colocándose en una posición sin salida ante el desarrollo de los hechos.
He agafat aquest article de la Wikipedia es un molt bon resum de la pel·lícula. Molt agraït a l’autor.
Una pel·lícula amb un argument molt original en aquell moment, en el resum que hi posat , falta dir que Tom Farrel, Kevin Costner, es un espia rus. Bé això es per si algú vol saber alguna cosa més de la peli. A mi a la part social de la pel·lícula el que em va cridar molt l’atenció, va ser tot el que feia l’ajudant del secretari d’estat per protegir-lo, vaig trigar a adonar-me de que estava totalment enamorat d’ell, fa 30 anys encara era difícil adonar-se.
Bé al gra, durant els 30 any des de que vaig veure la pel·lícula, hi vist la reacció del secretari en més persones , una obsessió per defensar l’indefensable, sense cap recompensa i un dels més representatius es Paco Marhuenda, a qualsevol debat televisiu , el seu amor per el PP es incondicional, per mi a vegades fregant el ridícul i sobre tot quan fá la ganyota d’enfadat i ofès.
Però ves aquí que ha arribat el premi, un moment que ho miro al diari:”Comisario honorario de la policia”. Volia posar bé el nom de la condecoració.
Sr. Marhuenda la seva feina no s’acabarà mai, estiguin al govern o a la oposició.