La societat no vol la dissidència: el estat ho aplica

Aquesta setmana hem viscut diferents esdeveniments a Gracia: un desallotjament , manifestacions, disturbis, declaracions de tot tipus de persones, tertulians, polítics, persones del carrer.

Un del temes principals ha sigut la proporció o desproporció de la actuació policial, opinions de tota mena , majoritàries cap a preservar el bon nom i actuació dels mossos de esquadra, la policia autonòmica. Per acabar la setmana hem tingut la sentencia sobre el “cas Quintana”, absolutòria per falta de proves però amb moltes frases que parlen entre línies de la falta de transparència de les investigacions per part de les autoritats competents i la seva policia.

A la vegada estic llegint el llibre de Manuel Ayllon “Granada 1936”, una novel·la sobre la vida de Federico García Lorca, els seus últims dies, mal que em pesi i salvant  las distancies el poder sempre busca dominar i moltes vegades no busca la veritat, només la troba quan l’interessa.

“Granada 1.936 ” Manuel Ayllon

En una de les tertúlies, com sempre un dels temes principals era el perquè la gent que es manifesta pacíficament no recrimina ni condemna als violents, em va agradar la resposta de un altre tertulià , per mi,  correcta i sensata , si es parla de sobreactuació policial de una part del mossos, no només en aquesta actuació, sinó en general perquè els mossos que no tenen cap interès en picar per picar, no intenten que això no passi.

IMG_20160515_211735

Per mi aquest es l’error i el “cas Quintana” i la seva sentencia ho aclareix, l’Estat i les sever forces sempre tenen la raó i sinó apliquen l’article primer.

 

Objecció de consciència

19 de Maig, al programa L’Oracle de Catalunya Radio hi ha un representant d’un dels sindicats dels mossos d’esquadra. Eureka per primera vegada hi sentit una cosa que jo veig obvia però que mai havia sentit dir a un policia: “Sempre hem d’obeir una ordre de la superioritat”. La pregunta de l’altre tertuliana era : “es pot fer objecció de consciència davant una ordre que consideres equivocada”. Bé com diria en Bernd Schuster: “No hace falta decir nada más”.

Jo personalment ja vaig tenir suficient “obediència debida” a la mili 1978.

Cuentan de un sabio que un día

Fragment del text de Pedro Calderón de la Barca de “La vida es sueño”.

Cuentan de un sabio que un día ,tan pobre y misero estaba,

Que solo se sustentaba de  unas hierbas que cogía.

¿Habrá otro, entre si decía, mas pobre y triste que yo?

Y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo

Que otro sabio iba cogiendo, las hierbas que el arrojó.

Aprofitant el triomf del Barça de futbol de aquest cap de setmana, vull rumiar una mica, que va bé de tan en tant.

A mi el Barça només em dona alegries, quan perd o no aconsegueix  els objectius entra dintre de la normalitat de l’esport.

Agafes qualsevol diari o surts al carrer i veus la realitat de la vida, la quantitat de persones que pateixen i penso en  la frase que em deia la meva avia: “Tothom voldria plorar amb els teus ulls”.

Que jo accepti tenir el que tinc i considerar me un privilegiat, no em priva de seguir pensant que aquesta societat oprimeix al més dèbil.

 

 

 

 

 

 

 

 

Allons enfants de la patrie

Primavera del 2.016, la Europa de les imposicions torna a marcar   la seva” llei”, i un altre govern europeu  imposa a la seva ciutadania una llei retrograda.

Aquí teniu un extracte de l’article publicat a ara.cat:

El primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat aquest dimarts que ha decidit recórrer a un article de la Constitució que li permet aprovar el seu projecte de llei de reforma laboral sense sotmetre’l a la votació de l’Assemblea Nacional.

Valls ha destacat aquest dimarts, en una acalorada sessió parlamentària de control al govern, que torna a fer ús del mateix instrument perquè “el país ha d’avançar” i perquè “les relacions salarials i els drets dels treballadors han de progressar”.

A França ja han començat les protestes i les manifestacions, i aquesta vegada no son només les barriades perifèriques, tot un país està darrera d’una reivindicació i a la vegada lluitant per evitar actes del govern que son constitucionals però a la vegada injustos.IMG_20151030_154132

 A  ningú se li caurà la cara de vergonya, i potser algú dirà la frase repetitiva de “Mes Europa”. Però com dirien a la historia interminable: “aquesta es un altre historia”.

Llops esteparis i el 15 M

A partir del 16 de Maig d’aquell 2011 els llops esteparis van començar  a acostar-se a aquell assentament que semblava tenir cada dia més activitat. Amb els primers contactes amb els habitants van veure la por als seus ulls, un llop estepari sempre es un llop i pot portar caçadors. Van ser acceptats, els seus ullals podien ser útils.

Els esteparis rumiaven si feien baixar a la seva manada a aquell indret , potser tots tenien el mateix objectiu , resistir i reivindicar més llibertat, sabien que guanyar era impossible.

Han passat 5 anys, molts del habitants d’aquell 15 M. estan integrats a la societat, una mica de veu, una mica de poder i no es tan difícil.

Els llops esteparis femelles i mascles, han tingut noves camades i continuen la seva vida.

Llegendes de passió , una pel·lícula amb un esclat d’emocions continues, personatges que han de viure la vida amb uns patrons que no tothom vol seguir.

Un gran record per en James Horner, vas fer una música que feia que les emocions es multipliquessin.

Protocols a la conselleria d’interior

Avui 9 de Maig del 2016 comença el judici als mossos de esquadra acusats de la mort d’un ciutadà al Raval de Barcelona.

El dia dels fets , segons la defensa dels acusats , es van seguir els protocols predeterminats per la Conselleria d’Interior, o la defensa està equivocada o els protocols estan equivocats. Segon punt dels fets d’aquell dia, mossos d’esquadra passant per els domicilis que tinguessin finestres al carrer Aurora i potser havien fet alguna gravació, demanant les gravacions. Si aquest es el protocol de la Conselleria d’Interior, no m’agrada.

Després dels fets del Raval va haver hi un altre incident amb la mort d’un altre persona, un succés a una terrassa d’un bar a prop de la plaça Molina. Ho sento per el noi , cap protocol pot acabar amb la mort d’una persona totalment desarmada.

Hi decidit parlar del tema dels protocols, després de l’últim incident, un mosso d’esquadra, en aquells moments de baixa, dispara a una dona , la mata i després es suïcida.

Després d’aquest incident , alguns càrrecs d’interior han fet comentaris sobre que potser cal retocar protocols.

Jo pregunto , després de tots els incidents que han hagut amb persones que porten armes a la seva feina, quan no estan de servei no seria prudent que les pistoles reglamentaries estiguessin a un armer del seu lloc de feina?.

Quan visito a la meva mare , 84 anys, penso en la mare del noi mort a prop de la plaça Molina , ja no té les seves visites, ja no té el fill per passar algunes tardes amb un cafè en llet i quatre pastes.

Sra. no la conec però penso en vostè quan sento aquesta cançó , no sé com es deia el seu fill però el tinc present i em sap greu la seva mort . Que dura es la mort d’un fill , que dura ha de ser quan no hauria d’haver passat.

Joan Manuel Serrat , “De parto” 1974. Dos anys després , tots pensàvem que no caldria escriure aquestes cartes.

Post data: 10 de Maig, ja ha sortit la sentencia de la mort del Sr.Benitez, una de les penes es que els mossos han de fer uns cursos de rehabilitació  per millorar la seva feina.Important, torneu a mirar els temaris de la Academia de Mollet.

 

Vetos i dictadures

2 de Maig del 2016, dia de festa a la Comunitad de Madrid, commemoració de la revolta del poble de Madrid contra la invasió francesa, com sempre el poble, on estaven els poders fàctics?.

El Sr. Mariano Rajoy està a la celebració , que es a lo gran , desfilades de l’exercit, policia municipal, salts de paracaigudistes i el que faci falta.

Bé, com dic, el president en funcions fa unes declaracions i parla de que en política no pot haver hi vetos, i una mica de discurs, jo quedo garratibat, ells “demòcrates” que han aprovat lleis repressores per la ciutadania , abusant de la seva majoria absoluta, que si no erro es el 28% dels vots , un percentatge més baix encara del total de la població .Han convertit una majoria absoluta en una dictadura del parlament , sense consensuar lleis que fan que els ciutadans ens sentim perseguits.

Avui , 4 de Maig, trobo a la biblioteca d’Olot el llibre:” L’Estat contra la democràcia. Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei”, escrit per en Pau Miserachs Sala, el fullejo i m’adono que  serà el meu llibre de capçalera uns quants dies, perquè la intoxicació es molt greu.

El llibre es oli en un llum , un llibre per repassar-lo i veure tot el que es pot fer “VETAN” a tothom: oposició, ciutadania.

Com diuen ells : “Consejos los mínimos

Escolteu aquesta cançó de Habeas Corpus, i adoneu se de  a qui estem votant i mantenin.

Una part de la lletra: “Sabemos que las buenas palabras son el maquillaje más habitual utilizado por la mentira para de este modo mostrarse atractiva.

Desperta ferro

Des de ben petit sentia aquesta frase dels almogàvers , li sentia dir al meu pare quan jo estava dins de la pista de basquet i em veia defallir.

Desperta ferro, dic jo, demanant coratge per lluitar contra un govern que porta lleis al Constitucional, lleis que serveixen per ajudar a que les persones desprotegides puguin viure amb una mica més de dignitat.

1 de Maig del 2016 , demà es donarà la sortida a la preparació de les noves eleccions a Espanya i mal que em pesi, no hi haurà un canvi de sentit del govern, la gent conservadora pesa massa encara en el país . Continuaran les lleis dures i repressores del govern del Partit Popular. La por del estat represor continuarà a la nostre banda… llàstima.