…però per desgracia la historia diu que t’equivoques, ho fas de bona fe, de bon rotllo que es diria ara.
Madrid sempre ha significat molt per la historia d’Espanya , però el passat segle vam tenir experiències molt dures quan es va intentar que fos el símbol per fer canvis a les estructures de l’estat central, per desgracia el poder estatal sempre ha preferit l’ORDRE a la LLIBERTAT.
Continuem igual,qui guanyi les eleccions no farà cap canvi.
La Missió , una pel·lícula per gaudir-la i patir-la , fa mal el saber com actua el poder.
La primera biblioteca que vaig conèixer va ser la Biblioteca de la Dona, al carrer Baix de Sant Pere, tinc un gran record de les instal·lacions, de la tranquil·litat , del silenci però no puc recordar cap de les persones que hem van atendre. Jo tenia 12 anys i imagino que les relacions eren de timidesa davant d’unes persones que veia adultes.
Han passat més de 40 anys i vaig molt a les biblioteques, no em fitxo en les instal·lacions i si que sé com son les persones que m’atenen, la paraula empatia existeix a les biblioteques i fa que anar sigui alguna cosa més que recollir llibres, cds o pel·lícules .
No visc a prop de la Biblioteca del Bon Pastor però hi vaig sovint, els somriures es regalen i jo els agraeixo.
Una cançó de Sau, cantada per Luz Casal , “Es por tí”, que parla de la lluna o potser de la LECTURA. “ Y tú me atraparàs con esa blanca luz, si yo estoy loca ,es por tí”
Dilluns 7 de Desembre del 2015, comencen els debats preelectorals a Espanya. Tres candidats i una representant d’un partit , el “boss” a Doñana de vacances.
Vaja panorama, enquestes que tornen a donar com guanyador un partit , tacat per la corrupció, que ha donat una volta de rosca cap a lleis mes dretanes, i que posa com gran èxit: “salvar al país d’un rescat”.
Sra. Soraya Saenz de Santamaría, un país amb quatre milions d’aturats, on només un 30 % cobren el subsidi. On la misèria cada dia, aconsegueix guanyar més adeptes, on les infraestructures son cada dia mes obsoletes. On la sanitat es trenca dia a dia. Pobresa energètica. La seva frase es : “una cosa es parlar i l’altre es governar”. Aplaudiments per el descobriment, ja ho hem vist , les paraules del seu partit abans i el que han fet després ho demostren.
Cada factura que es genera amb un 21% ajuda a que els impostos fàcils de cobrar augmentin, com a Fernando VII. Llum, aigua, gas………
Un missatge per “Societat civil” : “Els nobles negocien…” i potser per algú mes , la por es bona consellera però un gran fre per moltes causes.
Lo primero que se me pasó por la cabeza cuando oí al Ministro hablando de la nueva web “para denuncias anónimas de sospechosos de yihadismo”, era recordar cuando mi madre me habló de las denuncias que se hacían de vecinos despues del 1939, a veces por motivos banales, que llevaban a la detención, posiblemente cárcel y muchas veces a la muerte de las personas denunciadas. Promover teléfonos, webs, etc., que permitan que una persona denuncie a otra, y en muchos casos anónimamente, para mí es incompatible con la ética y con los derechos humanos.
La conselleria de interior de la Generalitat de Catalunya, ya tuvo su web de denuncias, más de lo mismo, para mí incompatible con los derechos de las personas.
No caeré en el error de decir que se empieza por delatar a un tipo de personas y después por otras más cercanas a mí, no , para mi todas las delaciones son una ignominia.
Cuerda de presos: conjunto de penados que van atados fuera de los presidios” Diccionario de la Lengua Española.
Cuerda de presas: libro de Jorge Garcia y Fidel Martinez, sobre las multiples penalidades de las presas políticas después del 1939.
Que pensàveu, que el tema seria fàcil i senzill. Es clar que no , el tema es molt complicat , nosaltres mateixos tenim por d’on es pot arribar .
Pressió per tots, per tenir un estat lliure i diferent s’ha de patir molt i renunciar a molt.
Nadar i guardar la roba , ara es molt difícil, més aviat tots en pilotes.
Com diu el proverbi àrab:
Llegeixo al diari Ara del 21 d’Octubre, una entrevista amb la periodis ta Maria Fuster, directora i guionista del documenta SOS3.
Es un documental que aporta una mirada singular sobre els desnonaments, el drama de les persones que el pateixen i la lluita col·lectiva per trobar hi una solució alternativa.
Una gran entrevista, i per mi dos frases magnifiques i clarividents: “Quan dones veu als que no en tenen, t’ho agraeixen des de el minut u.” “Tots sabem fins a quin punt un dret constitucional com el de l’habitatge es una immensa fal·làcia.”
Quantes fal·làcies deuen haver hi a la Constitució espanyola, serà qüestió de posar hi si a la recerca . Per mi aquesta es grossa , veig que qui hauria de fer o proposar polítiques d’habitatge , govern i oposició , no ho veuen tan important.
La pel·lícula “Los lunes al sol” , quan es va rodar la xifra de parats a Espanya era molt més baixa que ara, i ja es veu clarament el drama.
Però com diu el presi:” Nadie se ha quedado en el camino”
Furgons amb anarquistes detinguts cap a Madrid. Pagarà l’Estat el gasoil o la Generalitat?
Fiances de 4 i 5.000 euros . Si fossin multes de trànsit podriem dir que son amb afany recaptatori, això per desgracia es mes seriós.
Un bon cop al “entramado anarquista” , podran comprar menys sprays per fer pancartes, menys adhesius i fer menys fotocopies.
Al proper registre hi hauran menys coses per requisar.
Sabem que 8 ja estan fora , queda un . Ets fort , ànims, t’esperem . La vida sigue Nadie me dijo que seria fácil la vida Mucho menos si eres de esos que no se arrodillan Nadie me dijo que caerían lágrimas por mis mejillas Ni escocería tanto el veneno en mis heridas El sufrimiento duele pero no te mata Tendrás suerte si en la vida la tristeza y la alegría empatan Te da golpes muy certeros nunca llega Y los más duros te os van a dar aquellos a quien mas quieras No te rindas aunque duela no decaigas no busques lecciones en mis palabras
Una part del text que Bartolomeo Vanzetti va enviar al seu pare:
“Pare, si, sóc un presoner, no tinguis por d’explicar el meu crim, el crim d’estimar els oblidats. Només el que calla hauria d’avergonyir-se.”
Sempre s’ha dit que en el tema de Catalunya , el més semblant a un espanyol de dretes es un espanyol de esquerres. En el tema anarquista, a Catalunya, pot haver hi una relació semblant entre una persona d’esquerres i una de dreta, normalment uns i altres accepten les tesis de la policia que deté llibertaris amb poques o cap prova. La paraula es INDICIS, indicis de tenir fotocopies, adhesius, normalment amb reivindicacions que no fan cap gracia al Poder.
Molts anys resistint, detencions, intents d’humiliació, presó. La força bruta és dura de resistir però el tenir una altra manera de veure el mon dóna prou força per fer-ho.
Mai m’han molestat als teus silencis, parles quan has de parlar i calles quan ho has de fer ho, a vegades el no parlar ajuda a reflexionar.
Però el dia que vaig rebre el teu e-mail, vaig veure encara més clar els teus sentiments i que tu coneixies els meus.
El vídeo de youtoube ho deia tot.
