La por a la llibertat

Avui dilluns han començat les detencions de les persones que no es van presentar al jutge ,investigats per cremar fotos del rei.

Quina por que es té a la  llibertat, que sigui delicte cremar fotos de qui sigui i que la mateixa societat no es rebel·li marca el que serà el nostre futur, por a la llibertat i autorepressió de la gent.

Galopada del poder cap a el pensament únic i basat en la seva racionalitat: “la llibertat no es bona, es incontrolable” .

Recordo els temps en que ETA estava activa i sempre es deia: “sin armas todo es negociable”, fins que va aparèixer la gran excusa, una constitució del any 1978 , vigilada per uns poders fàctics que no van deixar reflectir tota la llibertat que necessitàvem.

https://borrokagaraia.wordpress.com/2012/03/27/10-mentiras-sobre-el-final-de-la-lucha-armada/

Gran bloc , que aclareix moltes coses.

Si la muerte pisa mi huerto

Com diu la cançó d’en Serrat , “….quien firmará que he muerto de muerte natural?…………¿ quien mentirà un padenuestro y a rey muerto rey puesto…pensará para sí? Aquest poema de Miguel Hernández , com sempre les seves lletres ,un encert de clarividència.
Refrany popular: “Cuidame de mis amigos que de mis enemigos me cuido yo”.
Avui hem sabut la mort d’un personatge polític popular i hem vist les llàgrimes de cocodril a la televisió.

Que trista la frase “cuidame de mis amigos …..”

Antes corrupta que rota

Fa anys la frase era “antes roja que rota”, només cal canviar el primer adjectiu .Continua sen una prioritat ideològica la unitat geogràfica : el que una comunitat autònoma, nació per altres, fos independent seria irremediable .La corrupció campa per tot arreu però la gent la ignora davant el repte independentista.

L’Estat , medis de comunicació i poders fàctics creen un estat d’opinió abassegador per crear un vot autoritari. La nova democràcia triomfa.

hqdefault

Argentina 1982, un poble oprimit , un govern d’una dictadura militar busca un enemic extern i el poble celebra la nova aventura i aplaudeix als militars. I la vida va continuar…..per alguns ,altres es van quedar a Malvines.

I ha un camí alternatiu.

El meu pare treballa al RACC

Potser només per aquest anunci no hagués fet aquesta entrada, quin anunci, es veritat, torno a caure en el parany de que la gent em llegeix el pensament. “Una mestra d’una escola llegeix una redacció d’un nen que explica que el seu pare està molt poc a casa, etc. Tot molt ben redactat, el nen ja té una edat, al final descobreix que el seu pare treballa al RACC i està ajudant a la gent” . Ostres ningú li ha explicat al nen la feina del seu pare, no hagués patit tant,.Bé això no es real, es publicitat virtual per entrar dintre del còrtex cerebral de la gent que veu l’anunci i pensi que es important ser soci del RACC.

Torno al començament, escolto al Sr.Gerardo Pisarello , tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, explicant com es d’important que la gent conegui el que va ser el franquisme, i que hi ha molta ignorància en aquest tema. Carai i els avis, pares , mestres no els hi han parlat de la historia d’Espanya i de Catalunya. D’aquí un temps no farà falta una exposició sobre el Pokemon go.

Potser haurem de tornar a potencia   la tradició de la cultura oral, entre generacions.

A la pel·lícula de François Truffaut, ”Fahrenheit 451”, es creman els llibres, per que no serveixen per res. Potser per que els nens escoltin ,s’haurà de baixar la producció de maquinetes de jocs.

Els meus fills saben qui es Salvador Puig Antich

 

 

 

 

 

LES NOVES DEMOCRACIES

Les noticies polítiques ens venen com tsunamis , podem triar quina o quines volem estudiar, comentar o parlar.

Jo escriuré sobre les noves democràcies i ho faré amb dos exemples: Espanya i Turquia, països amb governs votats majoritàriament o amb majoria absoluta per els seus ciutadans.

Parlaré dels ciutadans , no importarà si el govern que després hi haurà, serà poc o molt democràtic , el més important es que manin i decideixin.

I ara ve el que ve: “manar i decidir polítiques que son dubtosament democràtiques”, però com el poble els hi ha donat els vots diuen que estan legitimats”

Sempre sacrificis per la mateixa batalla…….quants Bucefalos  s ‘han de perdre en el camí.

 

Una pel·lícula, una cançó i un títol

Hi ha molta gent que s’emociona amb les pel·lícules dels còmics de Marvel, jo m’emociono amb les pel·lícules amb sensacions, emocions, patiments…de la gent, que per mi es la vida real que ets pots trobar en qualsevol moment.

Fa molts anys quan vaig veure la pel·lícula “El ventre del arquitecte”, vaig “gaudir” de la historia. Vaig gaudir  amb la pel·lícula i la emoció va ser molt intensa amb la cançó “Struggle for pleasure”, quan hi descobert la traducció : “Lluita per plaer”.

Wim Mertens i els seus acompanyants un plaer sense lluita.

 

Quatre paraules

Doneu-me una palanca i un punt de suport i mouré el mon, Arquímedes va dir ho en grec, feu servir quatre paraules i el mon canviarà per bé o per malament: Ètica, èpica, talent i idees.
En una societat en la que impera la ètica els valors humans son més apreciats, quan la èpica es alta s’ afavoreixen causes mes nobles, si el talent es gran tot es més fàcil i si les bones idees son la base de les accions humanes el mon d’aquesta gent funciona millor , molt millor.

Aquest mes de Juliol un tribunal d’Estats Units ha declarat culpable a un militar xilè de la mort del cantant Victor Jara, que ara tindria 84 venerables anys i uns genocides el van torturar i matar per lluitar per la llibertat

Hans Zimmer : “The Best”

A la pel·lícula “Cruce de caminos”, l’amic del protagonista , quan aquest ja està mort, li parla al fill sobre el seu pare i quan li pregunta com ho feia amb les motos li diu”The best”, el millor.

Questió de prioritats

Escoltant la banda sonora de “Rush” , la pel·lícula sobre la vida de Niki Lauda i James Hunt, hi ha una cançó que es diu “Lost  Bun Won”, una obra mestra,la pots escoltar caminant per una carena de muntanya gaudint  del paisatge, amb un trineu tirat per huskies en un sender nevat, o conduint una moto per un bosc, “the best”.

Per el que respecta al títol de la cançó “Perdut, però guanyant” sempre millor la vida i el que tens, no cal jugar-se-la, a casa t’esperen.

Quaranta anys , vivint a la teva ombra

El 1 de Maig de 1.976 un accident de tràfic va acabar amb la vida d’Alexandros Panagoulis .

ALEKOS PANAGOULIS

Pocs anys més tard, vaig conèixer a Orianna Fallaci i el seu  llibre en castellà “Un hombre” , la historia de la seva vida amb Alekos Panagoulis.

Em va impressionar la historia tota la meva vida i  rumiava el  que ell va fer o faria davant de tots els nous esdeveniments  que han anat passant.

Els últims resultats de les eleccions al Parlament espanyol, el 26 de Juny del 2016, m’han fet pensar en l’Alekos i he descoberts  un article que m’ha agradat molt.

Un hombre, de Oriana Fallaci.Por KATERINA JAIMES PEÑA

Dos fragments:

“El eterno poder que nunca muere, que cae siempre para resurgir de sus cenizas, aunque se crea haberlo vencido con una revolución o una matanza que llaman revolución, en cambio, hele aquí de nuevo intacto, tan solo con distinto color: aquí negro, allá rojo, amarillo, verde o violeta, mientras el pueblo sufre, acepta o se adapta”.

Su crítica también es al pueblo, al que describe como un monstruo, nacido de hombres que han renunciado a su carácter de individuos para dejarse integrar a una masa sin pensamiento propio, para convertirse en borrego de ideas imperantes. Un monstruo que traiciona a sus héroes y que no merece sacrificio alguno.”

Con dolor, la escritora cierra la novela con esta hermosa frase: “Confío en que seas un hombre como siempre lo he soñado, dulce con los débiles, feroz con los prepotentes, generoso con quien te quiere y despiadado con quien te manda”, escribe.

Una altra data, any 1976 . Palau Municipal dels Esports de  Barcelona, Quilapayún “El pueblo unido jamás serà vencido” i ens ho vam creure.