LES NOVES DEMOCRACIES

Les noticies polítiques ens venen com tsunamis , podem triar quina o quines volem estudiar, comentar o parlar.

Jo escriuré sobre les noves democràcies i ho faré amb dos exemples: Espanya i Turquia, països amb governs votats majoritàriament o amb majoria absoluta per els seus ciutadans.

Parlaré dels ciutadans , no importarà si el govern que després hi haurà, serà poc o molt democràtic , el més important es que manin i decideixin.

I ara ve el que ve: “manar i decidir polítiques que son dubtosament democràtiques”, però com el poble els hi ha donat els vots diuen que estan legitimats”

Sempre sacrificis per la mateixa batalla…….quants Bucefalos  s ‘han de perdre en el camí.

 

Una pel·lícula, una cançó i un títol

Hi ha molta gent que s’emociona amb les pel·lícules dels còmics de Marvel, jo m’emociono amb les pel·lícules amb sensacions, emocions, patiments…de la gent, que per mi es la vida real que ets pots trobar en qualsevol moment.

Fa molts anys quan vaig veure la pel·lícula “El ventre del arquitecte”, vaig “gaudir” de la historia. Vaig gaudir  amb la pel·lícula i la emoció va ser molt intensa amb la cançó “Struggle for pleasure”, quan hi descobert la traducció : “Lluita per plaer”.

Wim Mertens i els seus acompanyants un plaer sense lluita.

 

Quatre paraules

Doneu-me una palanca i un punt de suport i mouré el mon, Arquímedes va dir ho en grec, feu servir quatre paraules i el mon canviarà per bé o per malament: Ètica, èpica, talent i idees.
En una societat en la que impera la ètica els valors humans son més apreciats, quan la èpica es alta s’ afavoreixen causes mes nobles, si el talent es gran tot es més fàcil i si les bones idees son la base de les accions humanes el mon d’aquesta gent funciona millor , molt millor.

Aquest mes de Juliol un tribunal d’Estats Units ha declarat culpable a un militar xilè de la mort del cantant Victor Jara, que ara tindria 84 venerables anys i uns genocides el van torturar i matar per lluitar per la llibertat

Hans Zimmer : “The Best”

A la pel·lícula “Cruce de caminos”, l’amic del protagonista , quan aquest ja està mort, li parla al fill sobre el seu pare i quan li pregunta com ho feia amb les motos li diu”The best”, el millor.

Questió de prioritats

Escoltant la banda sonora de “Rush” , la pel·lícula sobre la vida de Niki Lauda i James Hunt, hi ha una cançó que es diu “Lost  Bun Won”, una obra mestra,la pots escoltar caminant per una carena de muntanya gaudint  del paisatge, amb un trineu tirat per huskies en un sender nevat, o conduint una moto per un bosc, “the best”.

Per el que respecta al títol de la cançó “Perdut, però guanyant” sempre millor la vida i el que tens, no cal jugar-se-la, a casa t’esperen.

Quaranta anys , vivint a la teva ombra

El 1 de Maig de 1.976 un accident de tràfic va acabar amb la vida d’Alexandros Panagoulis .

ALEKOS PANAGOULIS

Pocs anys més tard, vaig conèixer a Orianna Fallaci i el seu  llibre en castellà “Un hombre” , la historia de la seva vida amb Alekos Panagoulis.

Em va impressionar la historia tota la meva vida i  rumiava el  que ell va fer o faria davant de tots els nous esdeveniments  que han anat passant.

Els últims resultats de les eleccions al Parlament espanyol, el 26 de Juny del 2016, m’han fet pensar en l’Alekos i he descoberts  un article que m’ha agradat molt.

Un hombre, de Oriana Fallaci.Por KATERINA JAIMES PEÑA

Dos fragments:

“El eterno poder que nunca muere, que cae siempre para resurgir de sus cenizas, aunque se crea haberlo vencido con una revolución o una matanza que llaman revolución, en cambio, hele aquí de nuevo intacto, tan solo con distinto color: aquí negro, allá rojo, amarillo, verde o violeta, mientras el pueblo sufre, acepta o se adapta”.

Su crítica también es al pueblo, al que describe como un monstruo, nacido de hombres que han renunciado a su carácter de individuos para dejarse integrar a una masa sin pensamiento propio, para convertirse en borrego de ideas imperantes. Un monstruo que traiciona a sus héroes y que no merece sacrificio alguno.”

Con dolor, la escritora cierra la novela con esta hermosa frase: “Confío en que seas un hombre como siempre lo he soñado, dulce con los débiles, feroz con los prepotentes, generoso con quien te quiere y despiadado con quien te manda”, escribe.

Una altra data, any 1976 . Palau Municipal dels Esports de  Barcelona, Quilapayún “El pueblo unido jamás serà vencido” i ens ho vam creure.

 

Valors en la societat

Dos dates,  divendres 24 de Juny , llegeixo al diari ara les declaracions del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya respecte al tema de les seves converses amb el ministre de l’interior: “La falta d’ètica no és una causa per al cessament”.

Etica , no me suena.

Segona data 26 de Juny, eleccions generals a Espanya, pujada de vots i escons del PP, queda clar que la ètica no conta, el més important es esclafar al adversari de la manera més ferotge possible , sempre recordo la frase de la pel·lícula “Pequeños guerreros”: “No hay piedad con los Gorgonitas”.

PETITS GUERRERS-SMALL SOLDIERS

Es veritat, cap pietat, hi descobert que el més important es acabar amb l’adversari, en aquesta època democràtica el vots son les bales, els partits polítics i els seus mitjans de comunicació públics i privats el seu exercit.

Fa un temps vaig sentir a la radio, una frase: “Por lo menos ahora no nos matan”.

26 de Juny: comunista per un dia

Ja fa més de quaranta anys que vaig descobrir el moviment llibertari , érem pocs, la gent preferia la militància als partits que semblaven més d’esquerres i el PCE i el PSUC ho semblàvem, quan vam començar a saber la historia dels anys 30, els anarquistes ens vam allunyar , personalment després vaig veure que la idea havia sigut bona.

Avui diumenge torna a haver i votacions i per totes bandes menys per una, com una península, sento que Podemos es el comunisme, doncs per primera vegada a la meva vida , votaré comunista , espero que hi hagi un govern amb forces de esquerra i que el Partit Popular estigui fora del govern.

El 18 de Juliol de aquest any farà 80 anys del cop d’estat d’una part del exercit contra la República, tres anys després va començar una dictadura que semblava que ja havíem superat. Aquesta setmana molta gent ha descobert que encara falta molt, o potser que no es superarà mai.

Repeteixo el fragment de la pel·lícula : “La Lengua de las mariposas”, per mi val la pena, el discurs del mestre sempre s’ha frustrat per el poder .

Ya que voy a ser comunista por un día , te elijo a ti , Miguel Hernández , comunista del pueblo , como mi compañero , palabra que tanto para los anarquistas como para los comunistas es muy importante.

Per cert Pablo o Pedro o als dos , quant estigueu al govern continuaré lluitant contra vosaltres per què sou el Poder i el Poder no canvia mai de maneres encara que canviï de mans.

Disciplina de partit

No parlo de seguir les instruccions d’un entrenador de qualsevol disciplina esportiva, no , això va de la disciplina “legionària” dels integrants dels partits polítics .

titanes tumblr_inline_n7n6ojX3751qjj500

Aquesta última setmana amb la compareixença al Parlament de Catalunya del director  de la Oficina Antifrau, hem pogut veure la actuació del representant del Partit Popular, un autèntic “soldat”, complint la seva tasca de no incriminar al compareixent , doncs si no ho feia així també incriminava al ministre que es del seu propi partit. Hem pregunto si val la pena tanta renuncia a la lògica.

Así espiaron al ministro ECONOMIA DIGITAL

I això per desgracia es habitual en tots els partits polítics, impera la “DISCIPLINA”, però normalment uns treuen matricula d’honor.

Vietnam , un més dels desastres humans i polítics.

Tristesa per tu

Ha vingut la Estefa, afectuosa com sempre .La hi trovat al carrer i  li he preguntat com estava, la seva primera contesta ha sigut: “Bien”, però després a dit: “Triste”.

Quan hi entrat a la botiga li he dit  a la Ofelia, m`ha comentat que està trista per en Pau.

Si es veritat quan pensem en tu la tristesa es gran, i quan et veiem passa per que tu ens dones ànims.