Ha vingut la Estefa, afectuosa com sempre .La hi trovat al carrer i li he preguntat com estava, la seva primera contesta ha sigut: “Bien”, però després a dit: “Triste”.
Quan hi entrat a la botiga li he dit a la Ofelia, m`ha comentat que està trista per en Pau.
Si es veritat quan pensem en tu la tristesa es gran, i quan et veiem passa per que tu ens dones ànims.
Fragment del text de Pedro Calderón de la Barca de “La vida es sueño”.
Cuentan de un sabio que un día ,tan pobre y misero estaba,
Que solo se sustentaba de unas hierbas que cogía.
¿Habrá otro, entre si decía, mas pobre y triste que yo?
Y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo
Que otro sabio iba cogiendo, las hierbas que el arrojó.
Aprofitant el triomf del Barça de futbol de aquest cap de setmana, vull rumiar una mica, que va bé de tan en tant.
A mi el Barça només em dona alegries, quan perd o no aconsegueix els objectius entra dintre de la normalitat de l’esport.
Agafes qualsevol diari o surts al carrer i veus la realitat de la vida, la quantitat de persones que pateixen i penso en la frase que em deia la meva avia: “Tothom voldria plorar amb els teus ulls”.
L’any 1966 es detingut i acusat d’assassinat el boxejador Rubín Carter. No van caldre proves un atestat policial erroni, o falsejat potser, un fiscal amb ganes d’acusar i com sempre un jutge al que li presenten proves i testimonis, que costa rebutjar , i la LLEI es compleix.
Rubin Carter, la seva vida
Es una llàstima que per una persona que té pocs recursos econòmics la llei pugui ser tan implacable.
Rubin Carter va estar quasi 20 anys a la presó, després de una sentencia injusta, qui va tenir la culpa ?
La pel·lícula de la seva vida es molt interesant i al any 2016 continua sent normal les acusacions sense gran fonament jurídic però amb testimonis de procedència massa partidista.
No es difícil pensar en la quantitat de persones que son injustament condemnades amb una maquinaria LEGAL , “justa e implacable”.
