No es la primera vegada , ni serà l’ultima en que la llengua o la identitat d’un poble es menyspreada. Suposo que per aquestes persones hi ha un suport clar a la llengua i als poders del estat que creuen hegemònic i superior.
Un escriptor que parla del català dient que es llengua provinciana, un polític que no sap com li explicaria a la seva filla con seria la moneda catalana en cas de que el país fos independent, tot això com sempre amb un to sarcàstic i burleta.
I jo pregunto, si per mi la prioritat fos la educació dels meus fills amb una figura paterna solidaria, com li explicaria als meus fills o a la meva filla que no estic a casa per que les mes meves prioritats son unes altres o que deixo a la meva dona per lluir amb una altre .
M’agrada la frase : “No jutgis als teus semblants mentre no caminis en les seves sabates”

“The Place beyond the pines” Estrenada com “Cruce de caminos”, una gran pel·lícula que fa replantejar arguments.

Setmana més tranquil·la a Gracia i  moguda com sempre a les ràdios i mitjans públics. Dos  dels temes han sigut: okupació i tribunal constitucional.

No crec en la okupació de segones residencies, i penso que el moviment okupa tampoc hi creu. Si crec en el significat primari de la okupació: ”Demostrem que un habitacle abandonat es pot recuperar i lluitem amb la propaganda de les nostres accions que existeix la especulació amb l’habitatge.” Segur que altres persones veuen mes significats ,tant positius com negatius.

El tribunal constitucional ha fet que es qüestioni la seva actitud , frenant lleis catalanes que farien que les empreses, normalment bancs , que tenen molts habitacles es veiessin obligats a acceptar dacions en pagament i a oferir habitatges en condicions socials de lloguer. No s’ha de pensar molt per saber qui surt afavorit de les decisions del govern espanyol  en aquests temes d’habitatge .

La Constitució no parla explícitament de la okupació, però si la llegeixes amb una actitud oberta d’afavoriment d’una ocupació complerta d’habitatges en condicions especials , podria dir se que no la penalitza.

Aquesta setmana hi vist una pintada que em dona la esperança de que la okupació com ideologia continuarà : “Okupar hasta morir”.

No cal morir per res, però en les frases fetes la paraula morir té un significat moltes vegades hiperbòlic

La pel·licula “The Edukators” ens mostra que siguin molts o pocs, viure i lluitar per una causa està al cap de moltes o poques persones, i si ho fas  passió no t’importa que agradi a molta o poca gent.

P.D: Podia haver rigut, però la presó no fa gracia, ahir al ple del Parlament el Sr. Albiol va parlar d’ordres del govern als mossos per que no fessin detencions. Sr. Albiol, no pateixi , la Generalitat es Estat i quan l’interessa, i son moltes vegades,  recorre els veredictes que no li son favorables al que els seus advocats demanan.

Llegeixo al diari  Ara del 21 d’Octubre, una entrevista amb la periodis ta Maria Fuster, directora i guionista del documenta SOS3.
Es un documental que aporta una mirada singular sobre els desnonaments, el drama de les persones que el pateixen i la lluita col·lectiva per trobar hi una solució alternativa.
Una gran entrevista, i per mi dos frases magnifiques i clarividents:
“Quan dones veu als que no en tenen, t’ho agraeixen des de el minut u.”
“Tots sabem fins a quin punt un dret constitucional com el de l’habitatge es una immensa fal·làcia.”
Quantes fal·làcies deuen haver hi a la Constitució espanyola, serà qüestió de posar hi si a la recerca . Per mi aquesta es grossa , veig que qui hauria de fer o proposar polítiques d’habitatge , govern i oposició , no ho veuen tan important.

La pel·lícula “Los lunes al sol” , quan es va rodar la xifra de parats a Espanya era molt més baixa que ara, i ja es veu clarament el drama.
Però com diu el presi:” Nadie se ha quedado en el camino”