Ja no cal una patada , un mall rebenta millor una porta , poques paraules per el que ha passat la matinada del 16 de Desembre a Barcelona. “Operación Pandora”
Maria de Mar, quasi quaranta anys i només han canviat els collars.

Habeas Corpus, un nom d’un conjunt , que significa alguna cosa més, onze detinguts acusats de terrorisme.
“La rabia y los sueños” una cançó del album “Otra vuelta de tuerca”, lletres per ser escoltades i llegides.

Over the rainbow de la pel•lícula Into the wild perquè continuem caminant, amb il•lusió, ostres això em sona .

Ja va passar als anys 30, el pastor luterà Martin Niemöller va fer el següent poema:
“Quan els nazis van venir a emportar-se als comunistes vaig guardar silenci .
Quan van empresonar als socialdemòcrates vaig guardar silenci , perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar als sindicalistes no vaig protestar perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a emportar-se als jueus no vaig protestar perquè jo no era jueu .
Quan van venir a buscar-me a mi, no hi havia ningú més que pogués protestar.”
Com ja s’ha fet altres vegades i hem dit “tots som…    …”, potser caldrà dir:
“Tots som anarquistes”,  tant dolent es lluitar per un mon millor?