Diumenge la mama va votar i el seu comentari era votaré a esquerra, que es el que votàvem amb el papa. Perfecte cap comentari per part meva, la mama tampoc m’hagués escoltat, mai a escoltat , però de bon rotllo.
Jo crec que tu aquesta vegada haguessis votat a la CUP, està molt més a prop de tu, ara.
Per tant et pregunto que s’ha de fer Papitu?, com solucionem el tema?
Que ha de fer la CUP, investir al Mas? No fer-ho?
A que es difícil?
Jo crec que se el que tu faries .
Com diu la cançó: “Fuimos los dos contra el mundo”
Escoltant la cançó sabrem el que tu faries, tu ets la persona que feies que la frase i la cançó fossin reals.
Albert, Kronstadt , la teva cançó es especial per mi.

Era la tarda del 27 de Setembre del 1975, ja l’han matat , no han tingut pietat i probablement tampoc remordiments.
Aquell dia només vem viure la mort d’un d’ells, Txiqui Paredes Manot .” Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo tierra, soy viento de libertad.” La seva frase premonitòria  fa mal  llegir-la.
Afusellat després d’un judici sense garanties i amb un moment crucial de la dictadura , el dictador tenia els dies comptats.
La falta d’informació va fer que fins un temps després no sabéssim que van ser cinc persones les que van matar aquell dia, cadascuna amb la seva historia y vida, truncades per una revenja.
Ángel Otaegui , José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz y Humberto Baena,
Un record per ells , per les seves famílies , ja han passat quaranta anys i continuen estan a la nostra vida, imagino que per ells serà un record constant.
No faria falta dir res, una abraçada i pensar: tot ha estat un malson.

No es la primera vegada , ni serà l’ultima en que la llengua o la identitat d’un poble es menyspreada. Suposo que per aquestes persones hi ha un suport clar a la llengua i als poders del estat que creuen hegemònic i superior.
Un escriptor que parla del català dient que es llengua provinciana, un polític que no sap com li explicaria a la seva filla con seria la moneda catalana en cas de que el país fos independent, tot això com sempre amb un to sarcàstic i burleta.
I jo pregunto, si per mi la prioritat fos la educació dels meus fills amb una figura paterna solidaria, com li explicaria als meus fills o a la meva filla que no estic a casa per que les mes meves prioritats son unes altres o que deixo a la meva dona per lluir amb una altre .
M’agrada la frase : “No jutgis als teus semblants mentre no caminis en les seves sabates”

“The Place beyond the pines” Estrenada com “Cruce de caminos”, una gran pel·lícula que fa replantejar arguments.

Partit de basquet Espanya contra França , quan acaba recordo la frase de Larry Bird quan va acabar un partit de Boston contra Chicago: “Deu s’ha vestit de Michael Jordan”
Ahir va ser un altre Deu vestit de jugador de basquet, en aquest cas de Pau Gasol, però el Deu era Thor, una i altre vegada destrossant la cistella de França.
Injustícies arbitrals, públic en contra. Ell havia pres una decisió i la va portar fins el final, podia haver sortit malament, però la intensitat va ser la adient.
Passió i intensitat dues bones maneres de arribar a un objectiu. Si ho apliques et  canviarà la vida.
Això si , Pau, si algun dia fas alguna declaració parlant bé de la sobirania de un poble potser algun exministre dirà que ho vas fer ho per diners.
Passió i intensitat a la vida de William Wallace

Avui es compleix un any del referèndum de independència d’Escòcia, William Wallace hagués cridat : “Freedom to Scotland”

Considero patètiques les declaracions de festeig que han fet molts dirigents polítics, elogiant les declaracions de tres dels mandataris més importants del món.
Son per ells tan decisius els arguments que poden donar dirigents d’altres països?
No tenen suficients amb els seus propis?
Com diu Aquiles a Troia “Imagina un rey que lliurés  les seves batalles, seria  un espectacle”

Menció especial per el Sr.García Albiol, el coneixia per el tema del basquet però políticament no havia escoltat moltes declaracions seves, tret de les tres o quatre importants. Uns quants dies de campanya i he pogut comprovar com el meu estomac rep les seves declaracions diàries .

Benvolgut Joan, em prenc la llibertat de parlar-te de tu. Ja fa temps que et segueixo com persona i com polític. Sempre has sigut una bona opció de vot. Encarant aquestes properes eleccions, t’escric per fi el que fa temps que volia comentar-te , em costa entendre que la teva posició no sigui clarament independentista per crear un nou estat més petit  on els valors que tu defensess’imposin.
Cada dia que passa veig més clar que necessitem gent com tu al nou estat, però tu no ho consideres així.                                                                                      Podrem canviar Espanya amb les nostres petites forces?????
Que opines dels , centres d’internaments d’estrangers,de la targeta sanitària per emigrants, de les quotes de persones perseguides políticament .                                                                                                                                Cada dia surt una nova raó que tu podries defensar al peu del canó. No em serveix que quan Espanya hagi canviat tot serà diferent, la vida es utopia però els impossibles sempre seran impossibles.
Hair una pel·lícula símbol, la cançó “Easy to be hard”, et passo una part de la lletra i el vídeo.
“És fàcil ser orgullós, és fàcil dir que no, especialment a les persones que es preocupen per estranys, que es preocupen pel mal i la injustícia social. Tu només et preocupes per la multitud patint????. Què passa quan et necessita un amic????. Necessito un amic.”

Ja fa molts anys que la “Angel caigut”, va baixar a la terra, a Madrid tenen una estàtua molt maca al Retiro.
Aquesta historia de la batalla d’àngels dolents i àngels bons , sempre la hi vist molt diferent , la meva teoria difereix molt: Els àngels bons , cuidadors de la gent, de la natura i del mon en general, van intentar resistir als àngels dolents, als que el patiment de la gent no els importa, la corrupció i prepotència de la gent que governa no els importa, la destrucció de la natura no els importa.
Bé al gra , quina es la teoria:
“Els àngels dolents van guanyar i van desterrar del paradís als àngels bons, i així ha anat a la humanitat”
Cada dia del mon tinc una oportunitat per auto-confirmar la meva teoria, però avui 11 d’Agost , les noticies sobre el maltractament dels essers més dèbils al mon , fa que desgraciadament cada dia ho vegi més clar: La maldat va triomfar.

Imagina 1
Llista 60 + CUP 14
Titular a un diari de Madrid, twett d’alguna societat poc propensa al sobiranisme i declaracions de la líder a Catalunya:
“ el gobierno de Catalunya en manos de la izquierda radical”
Imagina 2
Declaracions del govern de Madrid:
“Apoyaremos la entrada de Cataluña en la Comunidad Económica Europea”
“La doble nacionalidad hará que los catalanes que quieran, puedan legalment también sentirse espanyoles”
“Tendremos convenios con el gobierno del estado catalán, para promocionar conjuntamente los productos en cada uno de los dos paises”
“Las cuentas de la Seguridad social, tendrán un periodo de transición común, tanto a nivel de ingresos como de gastos”
Si això fos abans d’un referèndum, en quin percentatge de “sí” augmentaria el referèndum.

No hi ha dos sin… Imagina 3
Imagina un canvi de govern a Espanya, un govern amb una mica més d’interès en tenir una visió diferent a la que marca la Constitució del 1978, cal pensar en els poders fàctics que dominaven les estructures de l’estat en aquell moment.

Quien le pone el cascabel al gato, quien renuncia a su nacionalismo a ultranza.Como dirian en la serie: “un poquito de por favor”.

Las declaracions de Xavier Garcia Albiol , amb la predisposició de que els seus parlamentaris, després de los properes eleccions a Catalunya, siguin guerrillers , m’ha fet molta il·lusió, benvingut al club.
Els trabucs, els poden demanar als trabucaires de Cardedeu, que els tenen una mica parats , des de que van disparar de mala manera, segons un correligionari del Sr.Albiol, a Cardedeu.
A part d’això, encantat de que s’obri la política de guerrillers . I han molts guerrillers amb opinions, manifestacions, però que ho tenim una mica més cru amb la nova llei de seguretat ciutadana, ho farà una mica més perillós.
Els guerrillers del Sr.Albiol, estaran aforats, això no ho crec que ho canviïn, els s’hi encanta jugar amb avantatje.
Gracies Sr.Albiol, per donar via lliure als guerrillers, les xarxes socials serveixen per poder fer política sense estar al Parlament.