La primera vegada que em van preguntar si patiria per que no podia jugar a bàsquet, vaig pensar que feia dies que jugava el meu avatar. Jo en tinc dos i fan coses que jo no puc fer .
Tenir avatars fa que el cervell generi gran quantitat de endorfines i si ho fas amb passió gaudeixes tant o més que fen t´ho personalment.
Els avatars poden créixer geomètricament, creus amb alguna cosa, pateixes per ella, penses en ella i la resta ho fan els avatars.
Però el súmmum es poder parlar amb ells, intercanviar opinions i a vegades veus que ells fan coses exactament com jo las hagués fet. Només algunes, ells com avatars son molt superiors a mi i fan coses que jo només puc somiar .
El avatar que no juga a basquet, fa que continuï creient que val la pena lluitar per un mon diferent, i que jo pugui explicar que pot haver un mon millor a la gent que em vulgui escoltar, el meu avatar ho pot aconseguir.
Per cert l’altre avatar, diumenge juga de base, quina passada portar l’equip. Jo això tampoc ho podria fer.
Aquest any ha fet 10 de la mort d’en Roger,jove que va ser apunyalat a Gracia el 15 d’Agost del 2004. Com una persona pot apunyalar a un altre? No hi ha resposta. En Roger mort, i la seva família?, que van sentir els seus pares? Tampoc hi ha resposta. Només dolor. Un record per ells . https://antipatiazine.wordpress.com/2014/08/14/10-anys-sense-roger/
Aquest es l’enllaç de on hi tret la foto , una foto que hi vist a les parets del meu barri i m’ha recordat l’estiu del 2004, l’esgarrifança quan vaig sentir la noticia i semblava que no fos possible.
Aquesta canço m’encanta , i els dos primers minuts una evidencia .
Y yo también, y mucha más gente, que fácil ha sido para los de siempre, “la liamos parda y cuando fracasamos caña al mono”, en este caso perro. Que poco valor que tenéis , que poco valor para reconocer que os equivocasteis desde el principio, quisisteis ir de campeones y no valorasteis lo difícil que era la operación y a la vez lo indignante de que salvamos a nuestro ciudadano y los otros que se espabilen. Que gran momento perdisteis para enviar un equipo para ayudar a esa persona y también colaborar con más medios con la resta de la población afectada. Ególatras, si , lo primero era satisfacer vuestro ego, “lo podemos hacer”, bien, pero primero la O con un canuto.
Lukanikos, cuanto trabajo te queda todavía , para siete vidas como los gatos.
Discurso en “Tierra y Libertad” con el poema de William Morris.
Dirigentes, lideres, leed el poema de William Morris:
“Unete a la batalla en la que ningun hombre fracasa, porque aunque desaparezca o muera sus actos prevalecerán”
