Este año, otra vez un gran disgusto para el Sr.Ministro de Interior, vuelven las grandes discusiones que se produjeron en toda Cataluña en la Navidad de 2014 , pero esta vez en toda España. “El PSOE tiene que apoyar al PP en la investidura” “Ciudadanos ha vendido su alma al diablo”,etc. Grandes discusiones que enturbiarán la paz y armonia navideña.
Espero que no se declare catastrofe nacional que la gente pueda hablar de politica, sociedad, etc, en todas las familias hay diversidad de opiniones, no sólo en las catalanas.
Un article de Neus Tomás al Periodico, coherent, real i pràgmatic.
Una bona metàfora la del contenidor, serveix per les votacions i a la vegada per comprovar com hem anat llençant al contenidor les nostres il·lusions de que Espanya canviés, Europa canviés, el mon canviés i res de res de res.
Abstenció, si o no, per mi si , els que vulguin la independència: abstenció , els que vulguin un país millor: abstenció. Diferents persones amb les mateixes idees, uns governants i futurs governants que només volen o imposar les seves idees o fer veure que escolten les idees de la gent.
Per mi la única manera de que es donin compte de les seves errades es una abstenció espectacular, el 50% podria ser una bona xifra.
…però per desgracia la historia diu que t’equivoques, ho fas de bona fe, de bon rotllo que es diria ara.
Madrid sempre ha significat molt per la historia d’Espanya , però el passat segle vam tenir experiències molt dures quan es va intentar que fos el símbol per fer canvis a les estructures de l’estat central, per desgracia el poder estatal sempre ha preferit l’ORDRE a la LLIBERTAT.
Continuem igual,qui guanyi les eleccions no farà cap canvi.
La Missió , una pel·lícula per gaudir-la i patir-la , fa mal el saber com actua el poder.
La primera biblioteca que vaig conèixer va ser la Biblioteca de la Dona, al carrer Baix de Sant Pere, tinc un gran record de les instal·lacions, de la tranquil·litat , del silenci però no puc recordar cap de les persones que hem van atendre. Jo tenia 12 anys i imagino que les relacions eren de timidesa davant d’unes persones que veia adultes.
Han passat més de 40 anys i vaig molt a les biblioteques, no em fitxo en les instal·lacions i si que sé com son les persones que m’atenen, la paraula empatia existeix a les biblioteques i fa que anar sigui alguna cosa més que recollir llibres, cds o pel·lícules .
No visc a prop de la Biblioteca del Bon Pastor però hi vaig sovint, els somriures es regalen i jo els agraeixo.
Una cançó de Sau, cantada per Luz Casal , “Es por tí”, que parla de la lluna o potser de la LECTURA. “ Y tú me atraparàs con esa blanca luz, si yo estoy loca ,es por tí”
Dilluns 7 de Desembre del 2015, comencen els debats preelectorals a Espanya. Tres candidats i una representant d’un partit , el “boss” a Doñana de vacances.
Vaja panorama, enquestes que tornen a donar com guanyador un partit , tacat per la corrupció, que ha donat una volta de rosca cap a lleis mes dretanes, i que posa com gran èxit: “salvar al país d’un rescat”.
Sra. Soraya Saenz de Santamaría, un país amb quatre milions d’aturats, on només un 30 % cobren el subsidi. On la misèria cada dia, aconsegueix guanyar més adeptes, on les infraestructures son cada dia mes obsoletes. On la sanitat es trenca dia a dia. Pobresa energètica. La seva frase es : “una cosa es parlar i l’altre es governar”. Aplaudiments per el descobriment, ja ho hem vist , les paraules del seu partit abans i el que han fet després ho demostren.
Cada factura que es genera amb un 21% ajuda a que els impostos fàcils de cobrar augmentin, com a Fernando VII. Llum, aigua, gas………
Un missatge per “Societat civil” : “Els nobles negocien…” i potser per algú mes , la por es bona consellera però un gran fre per moltes causes.
Lo primero que se me pasó por la cabeza cuando oí al Ministro hablando de la nueva web “para denuncias anónimas de sospechosos de yihadismo”, era recordar cuando mi madre me habló de las denuncias que se hacían de vecinos despues del 1939, a veces por motivos banales, que llevaban a la detención, posiblemente cárcel y muchas veces a la muerte de las personas denunciadas. Promover teléfonos, webs, etc., que permitan que una persona denuncie a otra, y en muchos casos anónimamente, para mí es incompatible con la ética y con los derechos humanos.
La conselleria de interior de la Generalitat de Catalunya, ya tuvo su web de denuncias, más de lo mismo, para mí incompatible con los derechos de las personas.
No caeré en el error de decir que se empieza por delatar a un tipo de personas y después por otras más cercanas a mí, no , para mi todas las delaciones son una ignominia.
Cuerda de presos: conjunto de penados que van atados fuera de los presidios” Diccionario de la Lengua Española.
Cuerda de presas: libro de Jorge Garcia y Fidel Martinez, sobre las multiples penalidades de las presas políticas después del 1939.
