Ja fa molts anys que li vaig regalar al meu pare el llibre de la historia de Pere Casaldàliga “Descalç sobre la terra vermella” de Francesc Escribano.
Aquest divendres 16 de Febrer complirà 90 anys mossèn Pere, molts d’ells dedicats a la seva vocació i a la vegada identitat: ajudar i donar suport a la gent necessitada.
Quina meravella de mon tindríem amb mes persones com ell.
Quan el sento parlar em transmet una pau que poques musiques ho aconsegueixen . El Canon de Pachelbel fa l’honor a aquest heroi .
Els nostres fills es fan grans i prenen decisions que nosaltres no poden fer-los rectificar, son les seves decisions .
Hi ha moments en què les institucions ens demanen esforços que només poden fer la gent jove, la seva empenta i coratge es molt superior a la de la gent gran.
No en el meu nom , mai val la pena el patiment físic i a vegades la mort del fills , per molt que la causa sigui desitjada.
La primera guerra mundial ha sigut font d’inspiració de moltes pel·lícules i la península de Gallipoli a Turquia també.
La pel·lícula “El mestre de l’aigua” obre els ulls a molta gent,
“Era la meva feina portar al meus fills a la maduresa i els vaig fallar”.Aquesta frase del protagonista ha de servir per que els megalòmans de poder s’ho facin mirar.
El que els pares volem no ha de ser traspassat als nostres fills.
