Ja fa anys que alguns dels membres del mossos d’esquadra surten als mitjans de comunicació com escriptors, en les seves hores lliures, de noveles.

Aquesta última setmana hem viscut, en viu i en directe, les altres noveles que es fan a algunes comisaries dels mossos d’esquadra, aquestes no es fan a hores lliures, sino en hores de servei.

Aquestes noveles impliquen a persones que han sigut identificades i normalment detingudes per pendre declaració, es fan els atestats que refletjen els fets, normalment amb la versió dels agents dels mossos d’esquadra.

Com hi dit avans, tenim el cas de dos atestats amb dos detinguts , per una mateixa agresió, un cop de bandera al mateix agent, amb l’unic testimoni de l’agent implicat, ferit en aquest cas.

Probablement costarà més temps, papers, medis de comunicació el evitar esclarir aquest embolic, un embolic mot greu, amb sentencia de presó per un dels acusats i un judici pendent per un altre.

La pressumpció d’inocencia clau de volta en qualsevol sistema juridic que vulgui ser just, respetable i coherent queda totalment al marge quan es fan atestats, necesaris per l’interés del colectiu policial.

Seria llarc explicar la quantitat d’escrits que una vegada ha pasat el temps han quedat sense efecte per falta flagrant de proves.

Peró molts d’ells arrivan als Tribunals i el testimoni dels agents son prova fidedigna del que ha pasat.

Doncs bé ho heu aconseguit ens dedicarem cent per cent a la vida contemplativa, lluitar contra les injustícies es paga molt car.

Aquesta es la societat que voleu.¡¡¡¡¡¡

FLOWER POWER¡¡¡¡¡¡¡¡

Recordeu quan ens vau vendre la moto que la democràcia seria plena i que us donesim suport. Per sort ens queda Joan Baez.