Aquesta setmana hem viscut diferents esdeveniments a Gracia: un desallotjament , manifestacions, disturbis, declaracions de tot tipus de persones, tertulians, polítics, persones del carrer.

Un del temes principals ha sigut la proporció o desproporció de la actuació policial, opinions de tota mena , majoritàries cap a preservar el bon nom i actuació dels mossos de esquadra, la policia autonòmica. Per acabar la setmana hem tingut la sentencia sobre el “cas Quintana”, absolutòria per falta de proves però amb moltes frases que parlen entre línies de la falta de transparència de les investigacions per part de les autoritats competents i la seva policia.

A la vegada estic llegint el llibre de Manuel Ayllon “Granada 1936”, una novel·la sobre la vida de Federico García Lorca, els seus últims dies, mal que em pesi i salvant  las distancies el poder sempre busca dominar i moltes vegades no busca la veritat, només la troba quan l’interessa.

“Granada 1.936 ” Manuel Ayllon

En una de les tertúlies, com sempre un dels temes principals era el perquè la gent que es manifesta pacíficament no recrimina ni condemna als violents, em va agradar la resposta de un altre tertulià , per mi,  correcta i sensata , si es parla de sobreactuació policial de una part del mossos, no només en aquesta actuació, sinó en general perquè els mossos que no tenen cap interès en picar per picar, no intenten que això no passi.

Per mi aquest es l’error i el “cas Quintana” i la seva sentencia ho aclareix, l’Estat i les sever forces sempre tenen la raó i sinó apliquen l’article primer.

19 de Maig, al programa L’Oracle de Catalunya Radio hi ha un representant d’un dels sindicats dels mossos d’esquadra. Eureka per primera vegada hi sentit una cosa que jo veig obvia però que mai havia sentit dir a un policia: “Sempre hem d’obeir una ordre de la superioritat”. La pregunta de l’altre tertuliana era : “es pot fer objecció de consciència davant una ordre que consideres equivocada”. Bé com diria en Bernd Schuster: “No hace falta decir nada más”.

Jo personalment ja vaig tenir suficient “obediència debida” a la mili 1978.

Primavera del 2.016, la Europa de les imposicions torna a marcar   la seva” llei”, i un altre govern europeu  imposa a la seva ciutadania una llei retrograda.

Aquí teniu un extracte de l’article publicat a ara.cat:

El primer ministre francès, Manuel Valls, ha anunciat aquest dimarts que ha decidit recórrer a un article de la Constitució que li permet aprovar el seu projecte de llei de reforma laboral sense sotmetre’l a la votació de l’Assemblea Nacional.

Valls ha destacat aquest dimarts, en una acalorada sessió parlamentària de control al govern, que torna a fer ús del mateix instrument perquè “el país ha d’avançar” i perquè “les relacions salarials i els drets dels treballadors han de progressar”.

A França ja han començat les protestes i les manifestacions, i aquesta vegada no son només les barriades perifèriques, tot un país està darrera d’una reivindicació i a la vegada lluitant per evitar actes del govern que son constitucionals però a la vegada injustos.

 A  ningú se li caurà la cara de vergonya, i potser algú dirà la frase repetitiva de “Mes Europa”. Però com dirien a la historia interminable: “aquesta es un altre historia”.

Avui 9 de Maig del 2016 comença el judici als mossos de esquadra acusats de la mort d’un ciutadà al Raval de Barcelona.

El dia dels fets , segons la defensa dels acusats , es van seguir els protocols predeterminats per la Conselleria d’Interior, o la defensa està equivocada o els protocols estan equivocats. Segon punt dels fets d’aquell dia, mossos d’esquadra passant per els domicilis que tinguessin finestres al carrer Aurora i potser havien fet alguna gravació, demanant les gravacions. Si aquest es el protocol de la Conselleria d’Interior, no m’agrada.

Després dels fets del Raval va haver hi un altre incident amb la mort d’un altre persona, un succés a una terrassa d’un bar a prop de la plaça Molina. Ho sento per el noi , cap protocol pot acabar amb la mort d’una persona totalment desarmada.

Hi decidit parlar del tema dels protocols, després de l’últim incident, un mosso d’esquadra, en aquells moments de baixa, dispara a una dona , la mata i després es suïcida.

Després d’aquest incident , alguns càrrecs d’interior han fet comentaris sobre que potser cal retocar protocols.

Jo pregunto , després de tots els incidents que han hagut amb persones que porten armes a la seva feina, quan no estan de servei no seria prudent que les pistoles reglamentaries estiguessin a un armer del seu lloc de feina?.

Quan visito a la meva mare , 84 anys, penso en la mare del noi mort a prop de la plaça Molina , ja no té les seves visites, ja no té el fill per passar algunes tardes amb un cafè en llet i quatre pastes.

Sra. no la conec però penso en vostè quan sento aquesta cançó , no sé com es deia el seu fill però el tinc present i em sap greu la seva mort . Que dura es la mort d’un fill , que dura ha de ser quan no hauria d’haver passat.

Joan Manuel Serrat , “De parto” 1974. Dos anys després , tots pensàvem que no caldria escriure aquestes cartes.

Post data: 10 de Maig, ja ha sortit la sentencia de la mort del Sr.Benitez, una de les penes es que els mossos han de fer uns cursos de rehabilitació  per millorar la seva feina.Important, torneu a mirar els temaris de la Academia de Mollet.

Des de ben petit sentia aquesta frase dels almogàvers , li sentia dir al meu pare quan jo estava dins de la pista de basquet i em veia defallir.

Desperta ferro, dic jo, demanant coratge per lluitar contra un govern que porta lleis al Constitucional, lleis que serveixen per ajudar a que les persones desprotegides puguin viure amb una mica més de dignitat.

1 de Maig del 2016 , demà es donarà la sortida a la preparació de les noves eleccions a Espanya i mal que em pesi, no hi haurà un canvi de sentit del govern, la gent conservadora pesa massa encara en el país . Continuaran les lleis dures i repressores del govern del Partit Popular. La por del estat represor continuarà a la nostre banda… llàstima.