Podia fer un article amb rabia, rabia de veure la indiferencia de certs estaments e institucions peró prefereixo estar content veient la SOLIDARITAT de la gent aquests dies.
La gent no ha abandonat a la gent, perque sols el poble salva el poble
Tant la Marca Espanya, com la República Catalana, dues institucions intangibles, per no dir inexistents, excepte en la ment de qui vulgui veure-les, no poden oblidar-se que hi ha una part de la seva societat amb un gran nivell de pobresa i en alguns casos de misèria .
La solidaritat intrínseca de la gent ens mostra el camí del que han de ser les relacions socials, entre institucions i persones. Valorar que certes prioritats han de ser abolides i que el primer és salvar persones.
Massa ulls tristos, massa declaracions tallades per les llàgrimes.