Arxiu de la categoria: Visión de la historia

Les Termopiles a la Serra de la Fatarella

Aquesta setmana ens hem retrobat amb una part de la nostra historia, una tarda de dimecres visitant Corbera, una passeig per les trinxeres on va estar la Brigada Lincoln i a partir de les quatre de la tarda un gran descobriment : una part de soldats republicans van sacrificar la seva vida per  que 30.000 soldats republicans poguessin creuar el Ebre .

Un grup de veïns Associació Lo Riu  van començar a estudiar l’any 2005 unes construccions que estaven a uns camps al nord de La Fatarella, aquest descobriment els va a portar a trobar búnquers, trinxeres i petites cases que van servir per preparar la resistència en cas de un fracàs del que es va denominar “La batalla de l’Ebre”.

Aquesta zona va ser on es va produir la ultima resistència republicana a l’Ebre. 1.000 soldats voluntaris van resistir més de 48 hores una gran envestida de l’exercit franquista, el seu sacrifici va permetre que els seus companys arribessin a l’altre vora del riu.

web 1200 x 700 IMG-20160210-WA0010.jpeg fatarella2

Una part del soldats sacrificats no eren nascuts a Espanya, eren brigadistes internacionals apàtrides , els seus països no els  volien , havien defensat a la República, germans en la lluita

La cançó de U2 “Winter” de la pel·lícula “Brothers”, un gran film on veiem com les guerres destrossen física i psicològicament a les persones que intervenen i com es important la família en el moment de intentar recuperar-se.

Increible però cert

Vaig néixer l’any 1957, vaig viure la segona guerra mundial com un fet molt llunyà , vaig sentir parlar d’en Martin Luther King , i de la seva lluita a favor de la plena integració de les persones de raça negra. Suposo que on jo vivia tampoc es donava publicitat a que algú lluités per tenir mes llibertat, per tant la informació era mínima.
Qualsevol informació es bona i al 1992, l’Esperança ens va parlar d’una pel•lícula que li havia agradat molt i que ens recomanava : “Tomates verdes fritos”, jo vaig pensar”vaja nom”, però tots varem anar a veure-la , boníssima i també vaig descobrir més el que era la segregació al sud de Estats Units. Després vaig comprar el llibre i ha sigut un llibre de capçalera, podia llegir a qualsevol pagina i la historia em tornava a seduir. Quan el DVD era d’us quotidià, veure escenes sovint era habitual.
Llibre o pel•lícula, o les dues coses, es millor que qualsevol tractament farmacològic amb antidepressius. La historia es com un Dragón Kan psicològic, però les emocions i aprenentatges que dona, fan enfortit la psique davant de les moltes “emocions” que et dona la vida.


L ‘any 2011 vam veure la pel•lícula “Criadas y Señoras”, també contempla la segregació racial a Estats Units, una molt bona pel•lícula . La setmana passada a la biblioteca vaig veure el llibre i el vaig agafar, quin llibre, però quina ràbia, vaig conèixer un personatge històric Medgar Evers , un lluitador per els drets civils que va morir l’any 1963, tirotejat a casa seva , al poble de Jackson.
En el moment de llegir aquest llibre, el meu cap es trasllada al 1963, veig des de el meu núvol , con es el dia a dia de las relacions a un poble de Estats Units, blancs i negres viuen dos mons , separats per la intransigència dels poderosos i recolzats per uns governs i unes lleis sense misericòrdia per una part del seu poble.
El president Kennedy l’any 1963 va començar a preparar la legislació de justicia social a Estats Units,i es va promulgar la Llei de Drets Civils a 1964.


Potser va ser el decret, però jo crec més en la voluntat de la gent i com va escriure Maryanne Vollers, autora del llibre “Ghosts of Missisipi” :

La gent que va viure aquells dies li dirà que alguna cosa va canviar al seu cor després que Medgar Evers va morir, alguna cosa que els va posar més enllà de la por…. En aquell moment un nou lema va néixer :Després de Medgar no més por.

David contra Goliath

Buena motivación por las mañanas, es importante saber donde estamos y lo que nos espera si nos conformamos. Escucho y veo presentadores de todas las cadenas defendiendo el derecho de libertad de expresión, que nos otorga la Constitución.
Despues escucho y veo como algunos de estos presentadores se permiten el lujo de insultar , no criticar, sino insultar a quién ellos consideran que debe ser insultado , ofendiendo y vilipendiando, principalmente porque no piensan como ellos y entonces cualquier excusa es buena para usar su libertad de expresión .Perfecto, caretas fuera, se puede hacer politica sin ser politico, y sobre todo se puede hacer politica sin votar.
Hasta no hace mucho , si no votabas , estabas fuera del circuito,y cuando opinabas , se te ninguneaba, poco a poco esta gran mentira empieza a tambalearse y el votar ya se ha convertido en una manera de intentar salvar del naufragio el sistema.
Prepararando estas lineas , sigo con atención lo que pasa en Gaza y vuelvo a reflexionar sobre el tema , ¿que pasa?, porqué los israelies no recuerdan su pasado y dejan de tratar con tanto desprecio a los palestinos, no puedo entenderlo. Me pasan un link, con una canción de Soziedad Alkoholica, “Nos vimos en Berlín”.
Podría extenderme sobre el tema , pero sobran las palabras , escuchemos la canción y leamos su letra.


Siguiendo con el tema del principio, me he reencontrado con las palabras de V, 15 segundos de clarividencia, junto con una gran canción de Kronstadt , como siempre Albert con la misma lucidez. Que lastima que al PODER no le guste escuchar, no,perdón ,si le gusta escuchar, los halagos.

La historia continua

Fa molts anys vaig conèixer la mort del cantant Mervin Gaye, la noticia era que el seu pare l’hi havia disparat . L’ 1 d’Abril d’aquest any ha fet 30 anys de la seva mort.
El 1971 va gravar el que es considera el seu millor àlbum “What’s Going On” on comença a exercir com gran lletrista , els seus temes tenen un gran rerefons social, la corrupció, el medi ambient , la droga, la guerra del Vietnam.
Al primer moment no hi ha gaire confiança en aquest àlbum per tocar temes massa profunds, però va ser un gran èxit. La gent volia sentir histories reals, properes i quotidianes; i el va fer pujar a les llistes d’èxit.


Quan es va produir aquest èxit, tenia dos anys Tupac Shakur, el gran raper de Estats Units, fill d’una militant dels Black Panthers, i que va viure fins els 25 anys.Va morir tirotejat a Las Vegas, el Setembre del 1.996.
La seva vida va ser una continua reivindicació de la seva personalitat i la del seu entorn, ell parla que estava marcat per el seu nom Tupac Amaru, líder rebel independentista quítxua al Perú.
Jo crec que d’una mare lluitadora, va sortit un cadell lluitador. Seria bó preguntar-se el perquè aquestes persones moren tan joves.
Recomano moltísim un documental que es diu “Tupac resurection/documental”.


Com diu en Marvin Gaye, “Que està passant …..”, dos cançons del segle passat i que ens “expliquen” moltes coses i a la vegada fa que ens preguntem moltes altres.

Envio aquest WhatsApp amb sentiment per a qui el vulgui llegir “Que està passant

 

SOLO EL QUE CALLA DEBERÍA AVERGONZARSE

Han pasado casi 100 años, y el poder sigue queriéndose imponer, y casi siempre consiguiendolo. Nicola Sacco y Bartolomeo Vanzetti, a primeros del siglo XX , fueron acusados, encarcelados y ajusticiados sin contemplaciones, por una acción que ellos no habían cometido.Juzgados en un juicio que no hace falta calificar… la historia ya lo ha hecho.

Vale la pena recordar este video, con la voz de Joan Baez, las frases de Bartolomeo Vanzetti y las imagenes de la lucha en las calles del mundo por salvarlos, pone la piel de gallina.

Este mes de Julio, estreno de la última película de la saga del planeta de los simios. Estupenda metáfora de que el poder quiere seguir imponiendose. Hará que se cumpla la ley, y si no eres de su “especie” o no estás dispuesto a servirlo serás perseguido.

“Mano de hierro, guante de seda.El verdader rostro del sistema.La rueda del castigo y de la recompensa multiplica el silencio y niega la disidencia.”

Parte de la canción “Mano de hierro, guante de seda” de HABEAS CORPUS