Dos dates, divendres 24 de Juny , llegeixo al diari ara les declaracions del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya respecte al tema de les seves converses amb el ministre de l’interior: “La falta d’ètica no és una causa per al cessament”.
Segona data 26 de Juny, eleccions generals a Espanya, pujada de vots i escons del PP, queda clar que la ètica no conta, el més important es esclafar al adversari de la manera més ferotge possible , sempre recordo la frase de la pel·lícula “Pequeños guerreros”: “No hay piedad con los Gorgonitas”.
Es veritat, cap pietat, hi descobert que el més important es acabar amb l’adversari, en aquesta època democràtica el vots son les bales, els partits polítics i els seus mitjans de comunicació públics i privats el seu exercit.
Fa un temps vaig sentir a la radio, una frase: “Por lo menos ahora no nos matan”.
Ja fa més de quaranta anys que vaig descobrir el moviment llibertari , érem pocs, la gent preferia la militància als partits que semblaven més d’esquerres i el PCE i el PSUC ho semblàvem, quan vam començar a saber la historia dels anys 30, els anarquistes ens vam allunyar , personalment després vaig veure que la idea havia sigut bona.
Avui diumenge torna a haver i votacions i per totes bandes menys per una, com una península, sento que Podemos es el comunisme, doncs per primera vegada a la meva vida , votaré comunista , espero que hi hagi un govern amb forces de esquerra i que el Partit Popular estigui fora del govern.
El 18 de Juliol de aquest any farà 80 anys del cop d’estat d’una part del exercit contra la República, tres anys després va començar una dictadura que semblava que ja havíem superat. Aquesta setmana molta gent ha descobert que encara falta molt, o potser que no es superarà mai.
Repeteixo el fragment de la pel·lícula : “La Lengua de las mariposas”, per mi val la pena, el discurs del mestre sempre s’ha frustrat per el poder .
Ya que voy a ser comunista por un día , te elijo a ti , Miguel Hernández , comunista del pueblo , como mi compañero , palabra que tanto para los anarquistas como para los comunistas es muy importante.
Per cert Pablo o Pedro o als dos , quant estigueu al govern continuaré lluitant contra vosaltres per què sou el Poder i el Poder no canvia mai de maneres encara que canviï de mans.
No parlo de seguir les instruccions d’un entrenador de qualsevol disciplina esportiva, no , això va de la disciplina “legionària” dels integrants dels partits polítics .
Aquesta última setmana amb la compareixença al Parlament de Catalunya del director de la Oficina Antifrau, hem pogut veure la actuació del representant del Partit Popular, un autèntic “soldat”, complint la seva tasca de no incriminar al compareixent , doncs si no ho feia així també incriminava al ministre que es del seu propi partit. Hem pregunto si val la pena tanta renuncia a la lògica.
Ha vingut la Estefa, afectuosa com sempre .La hi trovat al carrer i li he preguntat com estava, la seva primera contesta ha sigut: “Bien”, però després a dit: “Triste”.
Quan hi entrat a la botiga li he dit a la Ofelia, m`ha comentat que està trista per en Pau.
Si es veritat quan pensem en tu la tristesa es gran, i quan et veiem passa per que tu ens dones ànims.
Setmana més tranquil·la a Gracia i moguda com sempre a les ràdios i mitjans públics. Dos dels temes han sigut: okupació i tribunal constitucional.
No crec en la okupació de segones residencies, i penso que el moviment okupa tampoc hi creu. Si crec en el significat primari de la okupació: ”Demostrem que un habitacle abandonat es pot recuperar i lluitem amb la propaganda de les nostres accions que existeix la especulació amb l’habitatge.” Segur que altres persones veuen mes significats ,tant positius com negatius.
El tribunal constitucional ha fet que es qüestioni la seva actitud , frenant lleis catalanes que farien que les empreses, normalment bancs , que tenen molts habitacles es veiessin obligats a acceptar dacions en pagament i a oferir habitatges en condicions socials de lloguer. No s’ha de pensar molt per saber qui surt afavorit de les decisions del govern espanyol en aquests temes d’habitatge .
La Constitució no parla explícitament de la okupació, però si la llegeixes amb una actitud oberta d’afavoriment d’una ocupació complerta d’habitatges en condicions especials , podria dir se que no la penalitza.
Aquesta setmana hi vist una pintada que em dona la esperança de que la okupació com ideologia continuarà : “Okupar hasta morir”.
No cal morir per res, però en les frases fetes la paraula morir té un significat moltes vegades hiperbòlic
La pel·licula “The Edukators” ens mostra que siguin molts o pocs, viure i lluitar per una causa està al cap de moltes o poques persones, i si ho fas passió no t’importa que agradi a molta o poca gent.
P.D: Podia haver rigut, però la presó no fa gracia, ahir al ple del Parlament el Sr. Albiol va parlar d’ordres del govern als mossos per que no fessin detencions. Sr. Albiol, no pateixi , la Generalitat es Estat i quan l’interessa, i son moltes vegades, recorre els veredictes que no li son favorables al que els seus advocats demanan.
