Que pensàveu, que el tema seria fàcil i senzill. Es clar que no , el tema es molt complicat , nosaltres mateixos tenim por d’on es pot arribar .
Pressió per tots, per tenir un estat lliure i diferent s’ha de patir molt i renunciar a molt.
Nadar i guardar la roba , ara es molt difícil, més aviat tots en pilotes.
Com diu el proverbi àrab:
Llegeixo al diari Ara del 21 d’Octubre, una entrevista amb la periodis ta Maria Fuster, directora i guionista del documenta SOS3.
Es un documental que aporta una mirada singular sobre els desnonaments, el drama de les persones que el pateixen i la lluita col·lectiva per trobar hi una solució alternativa.
Una gran entrevista, i per mi dos frases magnifiques i clarividents:
“Quan dones veu als que no en tenen, t’ho agraeixen des de el minut u.”
“Tots sabem fins a quin punt un dret constitucional com el de l’habitatge es una immensa fal·làcia.”
Quantes fal·làcies deuen haver hi a la Constitució espanyola, serà qüestió de posar hi si a la recerca . Per mi aquesta es grossa , veig que qui hauria de fer o proposar polítiques d’habitatge , govern i oposició , no ho veuen tan important.
La pel·lícula “Los lunes al sol” , quan es va rodar la xifra de parats a Espanya era molt més baixa que ara, i ja es veu clarament el drama.
Però com diu el presi:” Nadie se ha quedado en el camino”