Quan he llegit la frase m’hi ratificat en el perquè la Sra. Anna María, fiscal en cap de Barcelona, “no havia vist mai una mirada amb tant odi” com diu.
Es històric que qui acusa en nom del poder sap que l’acusat serà sempre sumís.
Estar al servei del poder dona aquest avantatge , qui es creu un ser superior ,mira com un ser superior. La mirada del passeig per davant del Palau de justícia, ho demostra.
Mirant les penes que es demanen per part de les fiscalies , donem gracies que els que condemnen son els jutges
Avui dilluns han començat les detencions de les persones que no es van presentar al jutge ,investigats per cremar fotos del rei.
Quina por que es té a la llibertat, que sigui delicte cremar fotos de qui sigui i que la mateixa societat no es rebel·li marca el que serà el nostre futur, por a la llibertat i autorepressió de la gent.
Galopada del poder cap a el pensament únic i basat en la seva racionalitat: “la llibertat no es bona, es incontrolable” .
Recordo els temps en que ETA estava activa i sempre es deia: “sin armas todo es negociable”, fins que va aparèixer la gran excusa, una constitució del any 1978 , vigilada per uns poders fàctics que no van deixar reflectir tota la llibertat que necessitàvem.
Com diu la cançó d’en Serrat , “….quien firmará que he muerto de muerte natural?…………¿ quien mentirà un padenuestro y a rey muerto rey puesto…pensará para sí? Aquest poema de Miguel Hernández , com sempre les seves lletres ,un encert de clarividència.
Refrany popular: “Cuidame de mis amigos que de mis enemigos me cuido yo”.
Avui hem sabut la mort d’un personatge polític popular i hem vist les llàgrimes de cocodril a la televisió.
Fa anys la frase era “antes roja que rota”, només cal canviar el primer adjectiu .Continua sen una prioritat ideològica la unitat geogràfica : el que una comunitat autònoma, nació per altres, fos independent seria irremediable .La corrupció campa per tot arreu però la gent la ignora davant el repte independentista.
L’Estat , medis de comunicació i poders fàctics creen un estat d’opinió abassegador per crear un vot autoritari. La nova democràcia triomfa.
Argentina 1982, un poble oprimit , un govern d’una dictadura militar busca un enemic extern i el poble celebra la nova aventura i aplaudeix als militars. I la vida va continuar…..per alguns ,altres es van quedar a Malvines.
Potser només per aquest anunci no hagués fet aquesta entrada, quin anunci, es veritat, torno a caure en el parany de que la gent em llegeix el pensament. “Una mestra d’una escola llegeix una redacció d’un nen que explica que el seu pare està molt poc a casa, etc. Tot molt ben redactat, el nen ja té una edat, al final descobreix que el seu pare treballa al RACC i està ajudant a la gent” . Ostres ningú li ha explicat al nen la feina del seu pare, no hagués patit tant,.Bé això no es real, es publicitat virtual per entrar dintre del còrtex cerebral de la gent que veu l’anunci i pensi que es important ser soci del RACC.
Torno al començament, escolto al Sr.Gerardo Pisarello , tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, explicant com es d’important que la gent conegui el que va ser el franquisme, i que hi ha molta ignorància en aquest tema. Carai i els avis, pares , mestres no els hi han parlat de la historia d’Espanya i de Catalunya. D’aquí un temps no farà falta una exposició sobre el Pokemon go.
Potser haurem de tornar a potencia la tradició de la cultura oral, entre generacions.
A la pel·lícula de François Truffaut, ”Fahrenheit 451”, es creman els llibres, per que no serveixen per res. Potser per que els nens escoltin ,s’haurà de baixar la producció de maquinetes de jocs.
Les noticies polítiques ens venen com tsunamis , podem triar quina o quines volem estudiar, comentar o parlar.
Jo escriuré sobre les noves democràcies i ho faré amb dos exemples: Espanya i Turquia, països amb governs votats majoritàriament o amb majoria absoluta per els seus ciutadans.
Parlaré dels ciutadans , no importarà si el govern que després hi haurà, serà poc o molt democràtic , el més important es que manin i decideixin.
I ara ve el que ve: “manar i decidir polítiques que son dubtosament democràtiques”, però com el poble els hi ha donat els vots diuen que estan legitimats”
Sempre sacrificis per la mateixa batalla…….quants Bucefalos s ‘han de perdre en el camí.
Hi ha molta gent que s’emociona amb les pel·lícules dels còmics de Marvel, jo m’emociono amb les pel·lícules amb sensacions, emocions, patiments…de la gent, que per mi es la vida real que ets pots trobar en qualsevol moment.
Fa molts anys quan vaig veure la pel·lícula “El ventre del arquitecte”, vaig “gaudir” de la historia. Vaig gaudir amb la pel·lícula i la emoció va ser molt intensa amb la cançó “Struggle for pleasure”, quan hi descobert la traducció : “Lluita per plaer”.
Wim Mertens i els seus acompanyants un plaer sense lluita.
Segueixo al periodista Xavier Mas de Xaxàs , tant a la premsa com a la radio. Avui dissabte crec que el seu article es 100 x 100 a la diana .Hem tornat a la època de l’Imperi Romà i el seu entorn.
Doneu-me una palanca i un punt de suport i mouré el mon, Arquímedes va dir ho en grec, feu servir quatre paraules i el mon canviarà per bé o per malament: Ètica, èpica, talent i idees.
En una societat en la que impera la ètica els valors humans son més apreciats, quan la èpica es alta s’ afavoreixen causes mes nobles, si el talent es gran tot es més fàcil i si les bones idees son la base de les accions humanes el mon d’aquesta gent funciona millor , molt millor.
Aquest mes de Juliol un tribunal d’Estats Units ha declarat culpable a un militar xilè de la mort del cantant Victor Jara, que ara tindria 84 venerables anys i uns genocides el van torturar i matar per lluitar per la llibertat
