Benvolgut Joan, em prenc la llibertat de parlar-te de tu. Ja fa temps que et segueixo com persona i com polític. Sempre has sigut una bona opció de vot. Encarant aquestes properes eleccions, t’escric per fi el que fa temps que volia comentar-te , em costa entendre que la teva posició no sigui clarament independentista per crear un nou estat més petit  on els valors que tu defensess’imposin.
Cada dia que passa veig més clar que necessitem gent com tu al nou estat, però tu no ho consideres així.                                                                                      Podrem canviar Espanya amb les nostres petites forces?????
Que opines dels , centres d’internaments d’estrangers,de la targeta sanitària per emigrants, de les quotes de persones perseguides políticament .                                                                                                                                Cada dia surt una nova raó que tu podries defensar al peu del canó. No em serveix que quan Espanya hagi canviat tot serà diferent, la vida es utopia però els impossibles sempre seran impossibles.
Hair una pel·lícula símbol, la cançó “Easy to be hard”, et passo una part de la lletra i el vídeo.
“És fàcil ser orgullós, és fàcil dir que no, especialment a les persones que es preocupen per estranys, que es preocupen pel mal i la injustícia social. Tu només et preocupes per la multitud patint????. Què passa quan et necessita un amic????. Necessito un amic.”