No es la primera vegada , ni serà l’ultima en que la llengua o la identitat d’un poble es menyspreada. Suposo que per aquestes persones hi ha un suport clar a la llengua i als poders del estat que creuen hegemònic i superior.
Un escriptor que parla del català dient que es llengua provinciana, un polític que no sap com li explicaria a la seva filla con seria la moneda catalana en cas de que el país fos independent, tot això com sempre amb un to sarcàstic i burleta.
I jo pregunto, si per mi la prioritat fos la educació dels meus fills amb una figura paterna solidaria, com li explicaria als meus fills o a la meva filla que no estic a casa per que les mes meves prioritats son unes altres o que deixo a la meva dona per lluir amb una altre .
M’agrada la frase : “No jutgis als teus semblants mentre no caminis en les seves sabates”

“The Place beyond the pines” Estrenada com “Cruce de caminos”, una gran pel·lícula que fa replantejar arguments.