Dos dies fora de casa i les noticies s’acumulen. Es difícil comentar la quantitat de esdeveniments, si no importants , si especials: Garcia Albiol, parla de pactar amb Junts, Arantxa Quiroga parla de pactar amb els abertzales i li tocant el crostó des de Madrid, Camerón no vol estar a Europa, casí podria fer govern amb les CUP , Aznar amb la katana fora de la veïna , Mariano Rajoy parla i la gent descobreix perquè no ho feia abans. La vice amb les formigues, tot si val fins el 20 de Desembre.
Em quedo amb l’homenatge al Batalló Gernika , gudaris que van lluitar a la segona guerra mundial ajudant als aliats. Encara queden dos herois vius, un d’ells parla de les promeses que els s’hi van fer, per ajudar-los a alliberar Espanya del feixisme.
Llarga vida per aquest valent , però quan es trobi amb el Quico Sabater podrà parlar del tema, quantes mentides. Paraules buides dels Estats, la dictadura va continuar, ningú va moure un dit.
Un descobriment “Dulce introducción al caos” un poema de Robe Iniesta amb música de Extremoduro.
Una racha de vientos nos visitó y al arbol ni una rama se le agitó…
Una racha de viento nos visitó pero nuestra veleta no se inmutó….
Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor, me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
Un CD de Extremoduro: “La Ley innata”. Viatjar amb aquesta música ha fet que qualsevol paisatge es magnifiqués.