Començo aquestes línies amb un record per els principals protagonistes del documental la Patri, el Rodrigo, el Juan i l’Alex.
També la meva solidaritat amb les persones que van estar  al costat d’elles, moltes sense ser família però lluitant per la seva llibertat.
No havia tornat a veure el documental des de que el van fer a la televisió, hi vist detalls que hem vam passar per alt i he quedat molt més impressionat.
Aquesta punta del iceberg es molt gran, injustament gran, la repugnància moral que explica la historia ens fa veure lo injusta i repressiva que es la societat que vivim.
Un altre dia escriuré sobre aquesta historia, que jo vaig conèixer la mateixa matinada: “Incidents al carrer Sant Pere Més Baix, guàrdia urbà ferit”. Després vaig seguir les vivències de la mare de Rodrigo, per ajudar al seu fill, davant dels judicis que va tenir , un d’ells mediàtic.
Avui toca parlar de la resta del iceberg, surt poc a la tele, una mica a les noticies perquè els ciutadans es sentin protegits, del grups antisistema que volen “destruir”, es podria també dir canviar, el sistema.
Aquest iceberg de repressió , injustícia, maltractaments, molts d’ells psicològics, fan que durant molt de temps les persones que volen millorar aquest sistema siguin perseguides injustament.

A Sant Andreu del Palomar, la cartelleria  es important , les cases ocupades , tant com llocs per viure com ateneus per que la gent pugui gaudir de relacions amb altres persones, son un punt de referencia per veure la evolució de la repressió.

“No importa el tiempo no es real
Lo que un día fuimos quedara
Grabado en las cenizas de la eternidad”

Melendi “CENIZAS EN LA ETERNIDAD”