Fragment del text de Pedro Calderón de la Barca de “La vida es sueño”.

Cuentan de un sabio que un día ,tan pobre y misero estaba,

Que solo se sustentaba de  unas hierbas que cogía.

¿Habrá otro, entre si decía, mas pobre y triste que yo?

Y cuando el rostro volvió halló la respuesta, viendo

Que otro sabio iba cogiendo, las hierbas que el arrojó.

Aprofitant el triomf del Barça de futbol de aquest cap de setmana, vull rumiar una mica, que va bé de tan en tant.

A mi el Barça només em dona alegries, quan perd o no aconsegueix  els objectius entra dintre de la normalitat de l’esport.

Agafes qualsevol diari o surts al carrer i veus la realitat de la vida, la quantitat de persones que pateixen i penso en  la frase que em deia la meva avia: “Tothom voldria plorar amb els teus ulls”.

Que jo accepti tenir el que tinc i considerar me un privilegiat, no em priva de seguir pensant que aquesta societat oprimeix al més dèbil.