Hi ha molta gent que s’emociona amb les pel·lícules dels còmics de Marvel, jo m’emociono amb les pel·lícules amb sensacions, emocions, patiments…de la gent, que per mi es la vida real que ets pots trobar en qualsevol moment.
Fa molts anys quan vaig veure la pel·lícula “El ventre del arquitecte”, vaig “gaudir” de la historia. Vaig gaudir amb la pel·lícula i la emoció va ser molt intensa amb la cançó “Struggle for pleasure”, quan hi descobert la traducció : “Lluita per plaer”.
Wim Mertens i els seus acompanyants un plaer sense lluita.
Siempre pensé,después de ver un par de películas,incluida esta,que Greenaway,era un snob,que se divertía,haciendo películas,que no entendía,ni Dios.Le daré una nueva oportunidad,además reconozco,que la banda sonora,es excelente
Si Jimbo, tothom mereix una segona oportuinitat.