Al néixer durant el franquisme, hi vist a la policia com una part del sistema opressor, la seva força per imposar-se. Veient la actuació prepotent de qui hauria de ser una ajuda per el ciutadà.

Arribant a la edat adulta i comprovant que qui vol manar no té cap inconvenient en demostrar-ho sempre.

Pensar, erròniament, que la democràcia ens fara lliures i que l’Estat no farà servir als seus funcionaris per intimidar.

Veient el programa de tv3 Sense Ficció: “Vides truncades” penso que ha arribat el moment de explicar la teoria de la “paella d’arròs”   que un amic em va explicar prenent un cafè .

Qui es menjaria una paella d’arròs després de que algú hagués escopit, una part de la paella no està bruta, però quina i com es sap.

Pues així es el corporativisme de la policia, impedeix que si alguna persona creu en la correcció , denunciï els abusos que es produeixen en el seu entorn.

En el reportatge hem vist exemples de corporativisme, hi en qualsevol incident , quasi sempre el corporativisme ,i no la justícia ,  s’imposa.

Les acusacions per part de l’Estat  de “Atemptat a la autoritat” les veiem cada dia, jo encara no hi vist cap fiscal que parli de “Abús de la autoritat”.

Vaig néixer en el franquisme i moriré en l’autoritarisme, l’Estat sempre ho serà i la societat, normalment, mira cap a un altre banda.

Ho diré en castellà per a qui vulgui m’entengui: Para muestra un botón.