La cèlebre frase de la nena petita a la pel·lícula “Poltergeist”, i es veritat ja han arribat i estan per quedar-se , ja fa temps que tenen un espai a la societat i Andalusia els ha proclamat com els seus herois.

Quan els catalans que volen la independència s’han “revoltat” els gurus de la política han diagnosticat que han fet sortir a la ultradreta  a la palestra .

Els últims anys la migració del sud cap al Nord ha fet que Europa tregui la seva cara més xenòfoba i els partits d’ultradreta ja tenen poder i sobretot veuen que tenen “públic” .

Nou Parlament a  Andalusia i ja estem tots , cadascun  al seu lloc , espero amb delí quin serà el diagnòstic del “enterados”. Sudàfrica , molts anys amb l’apartheid , suposo que quan els negres sud-africans  van voler llibertat , els “blancs enterados” van dir que la “culpa” era dels que volien més llibertat.

Tardor del 2018 , ja torna a estar aquí , a Europa ja fa dies que s’escampa però semblava que aquí potser no arribaria.

I no cal que sigui un partit que torni a tenir vots, es la gent , la gent que vol “ordre”, “lleis”, “policia” i que no aprecia com s’hauria d’apreciar :” llibertat de pensament”,” cultura”, “fraternitat”.

La pel·lícula “Novecento” , escenes que han canviat però tenen també molta cruesa, “desnonaments”, “lleis retrògrades”, “injustícia”. Qui no la hagi vist “a por ella”, però de bon rotllo.

“Racó de pensar”. Rob Riemen, filòsof: “El feixisme és el contrari de la decència”

Si, per desgracia, ja la coneixíem .”Operació pandora”, anarquistes portats a Madrid i ingressats en preventiva a Estremera.

Després viatges dels companys els caps de setmana , fins Madrid i després fins Estremera a 70 km.

Desitjo que el injust empresonament a les presons de l’Estat de líders i polítics catalans , faci veure que injusta que es la repressió i la presó.

Es important que ens adonem quan falta la llibertat , quan la opressió es molt forta, quan la lluita es fa difícil i a vegades impossible que molta gent ho ha passat i potser nosaltres no hem respost o pitjor hem cregut que era correcte.

No es convertim mai en còmplices.

De la col.lecció “Millennium” el llibre nº 5 es diu “El hombre que perseguía su sombra ” de David Lagercrantz”.

Descubrim per què la protagonista Lisbeth Salander porta tatuat un drac a l’esquena. Drac que va descobrir quan era petita a la esglesia Storkyrkan a Estocolm , la escultura  de Sant Jordi matant el drac . Durant el funeral del seu mentor mort,  diu:

“Hablamos de esa estatua, él quiso saber porqué me fascinaba y yo le contesté que nunca había visto en ella ningún acto heroico, sino la imagen de la terrible injusticia que se cometía contra un dragón, y él me entendió muy bien y me preguntó por el fuego”¿Que pasa  con ese fuego que escupe el dragón?”    Yo le respondí que es el mismo fuego que arde dentro de todos los que son pisoteados”.

Anirán caien mites però jo dono la batalla per perduda, veig el mon a l’inrevés .Jo estimo als dracs.

Pobles oprimits com dracs amb ferides de llança.

Versió adaptada de la cançó de Mem Ararat, compositor kurd per Silvia Tomás, tot un plaer escoltar-la.