Tercera derrota del Madrid al seu camp contra l’Atlético , hi pensat en una conversa que vaig sentir a una tertúlia esportiva quan s’anava a jugar el partit de la temporada 2014-2015, per els aficionat barcelonistes una victòria del Madrid o empat era favorable als seus interessos, per tant la lògica volia aquesta opció, però el cor es important i quan va marcar el gol el Atlético de Madrid el cor va guanyar i es volia que guanyes el partit el Atlético.
A una escena de la película “In & out ” el actor Kevin Kline intenta que la seva lògica imperi sobre el seu cor.
Als partits Madrid-Atlético es impossible reprimir la eufòria quan marca el Atético.
Ultima setmana de Febrer i comença la setmana del mòbil a Barcelona, durant el dia a la Fira i per la nit on es pugui.
Els treballadors del Metro aprofiten per reivindicar millors condicions salarials i de feina, els tertulians de radio, premsa i televisió aprofiten per fotre canya als vaguistes.
Uns i altres vivint de la seva condició privilegiada, sempre serà una condició privilegiada treballar per una empresa pública, bon conveni i vagues ben visibles. Els tertulians aprofiten per llençar als lleons als treballadors i uns i altres es retro alimenten.
Uns i altres aprofitant les misèries i necessitats del “perdedors” per guanyar punts.
Dels mòbils connection poc a dir , una ciutat rendint pleitesia, una part dels “emprenedors” fent negoci i “la gran aposta” son les ulleres de realitat virtual.
No cal les ulleres , una gran part ja fa temps que no volem viura la realitat virtual que ens volen imposar. Per mi ja os podeu guardar les ulleres , prefereixo una passejada per la vora del Besós que anar a Tahití amb la vostre realitat virtual.
“L’home del piano”, una cançó de perdedors, mòbils: comunicació urgent i immediatesa , sense adonar-nos que estem perden la comunicació directa i personal .
Veient el programa 30 minuts d’ahir, farien bé les autoritats guardant una mica dels beneficis de la setmana,per estalviar per programes de recuperació de addiccions al mòbil.
Aquesta setmana ens hem retrobat amb una part de la nostra historia, una tarda de dimecres visitant Corbera, una passeig per les trinxeres on va estar la Brigada Lincoln i a partir de les quatre de la tarda un gran descobriment : una part de soldats republicans van sacrificar la seva vida per que 30.000 soldats republicans poguessin creuar el Ebre .
Un grup de veïns Associació Lo Riu van començar a estudiar l’any 2005 unes construccions que estaven a uns camps al nord de La Fatarella, aquest descobriment els va a portar a trobar búnquers, trinxeres i petites cases que van servir per preparar la resistència en cas de un fracàs del que es va denominar “La batalla de l’Ebre”.
Aquesta zona va ser on es va produir la ultima resistència republicana a l’Ebre. 1.000 soldats voluntaris van resistir més de 48 hores una gran envestida de l’exercit franquista, el seu sacrifici va permetre que els seus companys arribessin a l’altre vora del riu.
Una part del soldats sacrificats no eren nascuts a Espanya, eren brigadistes internacionals apàtrides , els seus països no els volien , havien defensat a la República, germans en la lluita
La cançó de U2 “Winter” de la pel·lícula “Brothers”, un gran film on veiem com les guerres destrossen física i psicològicament a les persones que intervenen i com es important la família en el moment de intentar recuperar-se.
Como diria Piqué: “Todo empezó con Kevin Roldán” , en el caso de Felipe González todo empezó con sus incumplimientos con el pueblo saharaui, cuando llegó al poder.
Un enlace con un blog que da una buena opinión sobre el tema. Para mí es una pena que la frase de Winston Churchil “Si a los veinte años no eres de izquierdas no tienes corazón, si a los cuarenta no eres de derechas no tienes cerebro”, se vea como una cosa lógica.
Por lo que respecta a Felipe Gonzalez, claro ejemplo de la tesis de Churchil.
Después de la comida-reunión en Madrid, de las viejas glorias, que ejercieron el poder, tener lo siguen teniendo, hay más veteranos que añadir a la” lista Churchil”.
PERSONALMENTE, PREFIERO LA LIBERTAD A CUALQUIER EDAD.
Segons la advocadessa de l’Estat, la frase “Hacienda somos todos”, es només un slogan publicitari. Creat, com la Constitució ,l’any 1978.
El problema no es la frase , el problema es quanta gent protestarà per aquesta frase.
Segur que molts més s’aixecaran molt d’hora per tenir una nòmina o poder pagar els autònoms i dir “Hacienda somos todos”.
Avui 3 de Gener del 2016 , la CUP prendrà una decisió sobre la investidura del proper President de la Generalitat. Serà a favor o en contra, obvi, si no hi ha empat.
Tant a nivell català com espanyol les decisions son molt difícils, però les decisions importants normalment son difícils . Els partits que eren hegemònics no volen perdre les seves prebendes , diuen que unes noves decisions no canviarien gaire el panorama, per mi un error , les declaracions post eleccions faran que les properes eleccions a Catalunya i a Espanya siguin com una segona volta, amb les idees mes clares per els electors.
I recordeu que les eleccions les guanya qui pot formar govern.
La decisió de Sophie, una gran pel·lícula, la decisió d’una mare, que marcarà tota la seva vida.
Una mica de sentit comú als “jefes” que han parlat aquets últims quinze dies. El melodrama es millor guardar ho per el teatre.
Este año, otra vez un gran disgusto para el Sr.Ministro de Interior, vuelven las grandes discusiones que se produjeron en toda Cataluña en la Navidad de 2014 , pero esta vez en toda España. “El PSOE tiene que apoyar al PP en la investidura” “Ciudadanos ha vendido su alma al diablo”,etc. Grandes discusiones que enturbiarán la paz y armonia navideña.
Espero que no se declare catastrofe nacional que la gente pueda hablar de politica, sociedad, etc, en todas las familias hay diversidad de opiniones, no sólo en las catalanas.
Un article de Neus Tomás al Periodico, coherent, real i pràgmatic.
Una bona metàfora la del contenidor, serveix per les votacions i a la vegada per comprovar com hem anat llençant al contenidor les nostres il·lusions de que Espanya canviés, Europa canviés, el mon canviés i res de res de res.
Abstenció, si o no, per mi si , els que vulguin la independència: abstenció , els que vulguin un país millor: abstenció. Diferents persones amb les mateixes idees, uns governants i futurs governants que només volen o imposar les seves idees o fer veure que escolten les idees de la gent.
Per mi la única manera de que es donin compte de les seves errades es una abstenció espectacular, el 50% podria ser una bona xifra.
…però per desgracia la historia diu que t’equivoques, ho fas de bona fe, de bon rotllo que es diria ara.
Madrid sempre ha significat molt per la historia d’Espanya , però el passat segle vam tenir experiències molt dures quan es va intentar que fos el símbol per fer canvis a les estructures de l’estat central, per desgracia el poder estatal sempre ha preferit l’ORDRE a la LLIBERTAT.
Continuem igual,qui guanyi les eleccions no farà cap canvi.
La Missió , una pel·lícula per gaudir-la i patir-la , fa mal el saber com actua el poder.
La primera biblioteca que vaig conèixer va ser la Biblioteca de la Dona, al carrer Baix de Sant Pere, tinc un gran record de les instal·lacions, de la tranquil·litat , del silenci però no puc recordar cap de les persones que hem van atendre. Jo tenia 12 anys i imagino que les relacions eren de timidesa davant d’unes persones que veia adultes.
Han passat més de 40 anys i vaig molt a les biblioteques, no em fitxo en les instal·lacions i si que sé com son les persones que m’atenen, la paraula empatia existeix a les biblioteques i fa que anar sigui alguna cosa més que recollir llibres, cds o pel·lícules .
No visc a prop de la Biblioteca del Bon Pastor però hi vaig sovint, els somriures es regalen i jo els agraeixo.
Una cançó de Sau, cantada per Luz Casal , “Es por tí”, que parla de la lluna o potser de la LECTURA. “ Y tú me atraparàs con esa blanca luz, si yo estoy loca ,es por tí”
