16 de Març del 2016, torno a passar per el Coll i recordo la tarda que vam estar junts. Vas venir a buscar-me i vam anar al campament .Una passejada per els voltants , i dues hores al costat del foc parlant amb els valents , una gent preparada per resistir , un ideari net , i tu recolzant-los per pura solidaritat .Com sempre , que orgullós vaig estar de tu.
Ens ve una prova important, a la gent li costa i li costarà comprendre que tu estàs preparat per passar-la . La vida es historia i aprenentatge, cada persona viu la seva vida i rep uns inputs diferents.
Jo sé que tu saps que resistir es vèncer i resistiràs, quan tot passi ,la vida continuarà i podràs explicar més coses i experiències.
També sé que tu entendràs les imatges.
El març del 1.978 vaig arribar a Vitoria, començava la mili. No sé quan va ser però vaig anar a una rambla a Vitoria, on hi ha una placa que recorda als caiguts el 3 de Març del 1.976,
Ara han passat 40 anys dels assassinats, vaig conèixer els fets per la música de Lluis Llach, el disc “Campanades a mort”, el va publicar al 1.977. Com era normal la noticia va ser pràcticament silenciada per la premsa.
Em bé a la memòria el Març de 1.975, era el 1er any d’universitat , vaga el 2 de Març , tallada de la Diagonal amb bancs de les aules i els nois de cursos superiors que ens van explicar per que es feia, havien matat a Salvador Puig Antich, un any abans , i nosaltres a la inòpia.
Ara continua igual als mitjans de comunicació, les noticies dels diaris i cadenes populars, jugant amb la informació interessada. Fan que les noticia surtin a la palestra o desapareguin, sort de les xarxes socials, de moment.
Ha sigut una bona comèdia les intervencions del Sr.Pedro Sanchez i del Sr.Albert Rivera, agraint-se mútuament l’acord entre els seus partits. El que fa poder tocar cuixa , el poder es molt atraient per qui la seva ideologia es una mica com els principis de Groucho Marx .
Cap problema, veurem la segona part , serà al Juliol o Setembre i potser ja es pugui fer un pacte PP i Ciudadanos .
Com els debats universitaris en que la classe ex divideix en dos grups que han de defensar la opció que els s’hi toqui . El gran “debatidor” pot defensar una opció contraria a la d’ara.
Comencem el Març de 2016, avui 1 de Març, surt de la presó de Logroño , Arnaldo Otegui, després de 6 anys i 6 mesos de presó, molts dies, amb una acusació agafada amb pinces .Ell ho ha dit “ A Espanya hi ha presos polítics”. Hi pensat en el que demà recordem, 2 de Març , 42 anys de la mort de Salvador Puig Antich, un pres polític executat a “garrote vil”, acusat de la mort d’un policia , les proves agafades també amb pinces més antigues. El dia 3, 40 anys del successos a Vitoria, obrers morts a trets i la frase del ministre del interior: “La calle es mía” . Deu ser difícil ser ministre del interior i ser coherent amb el discurs públic.
I no penseu que això acabarà, no, no , l’Estat necessita mantenir un estat d’alerta per mantenir tota la seva força i burocràcia.
No importarà qui governi, l’ordre públic es una icona que s’ha de protegir i per tant les presons aniran coneixen gent que probablement no haurien d’entrar.
El Estat mai reconeixerà que hi ha presos polítics, probablement per ell ,els que ho creiem potser estem bordejant el delicte.
Probablement hi a una altre títol amb català, però la pel·lícula es molt interesant , un parell de soldats anglesos son confosos a l Afganistan amb Deus. Tot acaba fatal quan descobreixen que no son divinitats.
Amb el discurs d’avui de Pedro Sánchez, sembla que vulgui emular als dos anglesos, espera que mai descobreixin que farà la meitat del que està dient.
Penso que ha tingut por de plantejar un discurs trencador, coherent i valent, imagino que els que haguessin tallat el pont haguessin sigut els seus propis “col·legues” de partit.
Muy buena película “All that jazz” cuya traducción es el título de esta entrada, con una canción final “Bye bye life” llena de ritmo y con un final previsible.
A partir del 1 de Marzo será un espectáculo el Parlamento de España, cuatro finos estilistas y sus cohortes explicando todo con las menos explicaciones posibles y las máximas elucubraciones. Bien, ahí estamos, una buena demostración de la pura y dura especulación de ideas.
De momento no dan para más, tendremos paciencia y esperaremos que viendo lo que había en la generación de los 80-90, que estos días ha salido un poco a la luz pública, la “especie” va mejorando.
Si podéis escuchad la canción, tiene de todo , como el debate , dulzura, tranquilidad ,energía…. Acabará el espectáculo y volverá la crispación.
Tercera derrota del Madrid al seu camp contra l’Atlético , hi pensat en una conversa que vaig sentir a una tertúlia esportiva quan s’anava a jugar el partit de la temporada 2014-2015, per els aficionat barcelonistes una victòria del Madrid o empat era favorable als seus interessos, per tant la lògica volia aquesta opció, però el cor es important i quan va marcar el gol el Atlético de Madrid el cor va guanyar i es volia que guanyes el partit el Atlético.
A una escena de la película “In & out ” el actor Kevin Kline intenta que la seva lògica imperi sobre el seu cor.
Als partits Madrid-Atlético es impossible reprimir la eufòria quan marca el Atético.
Ultima setmana de Febrer i comença la setmana del mòbil a Barcelona, durant el dia a la Fira i per la nit on es pugui.
Els treballadors del Metro aprofiten per reivindicar millors condicions salarials i de feina, els tertulians de radio, premsa i televisió aprofiten per fotre canya als vaguistes.
Uns i altres vivint de la seva condició privilegiada, sempre serà una condició privilegiada treballar per una empresa pública, bon conveni i vagues ben visibles. Els tertulians aprofiten per llençar als lleons als treballadors i uns i altres es retro alimenten.
Uns i altres aprofitant les misèries i necessitats del “perdedors” per guanyar punts.
Dels mòbils connection poc a dir , una ciutat rendint pleitesia, una part dels “emprenedors” fent negoci i “la gran aposta” son les ulleres de realitat virtual.
No cal les ulleres , una gran part ja fa temps que no volem viura la realitat virtual que ens volen imposar. Per mi ja os podeu guardar les ulleres , prefereixo una passejada per la vora del Besós que anar a Tahití amb la vostre realitat virtual.
“L’home del piano”, una cançó de perdedors, mòbils: comunicació urgent i immediatesa , sense adonar-nos que estem perden la comunicació directa i personal .
Veient el programa 30 minuts d’ahir, farien bé les autoritats guardant una mica dels beneficis de la setmana,per estalviar per programes de recuperació de addiccions al mòbil.
Aquesta setmana ens hem retrobat amb una part de la nostra historia, una tarda de dimecres visitant Corbera, una passeig per les trinxeres on va estar la Brigada Lincoln i a partir de les quatre de la tarda un gran descobriment : una part de soldats republicans van sacrificar la seva vida per que 30.000 soldats republicans poguessin creuar el Ebre .
Un grup de veïns Associació Lo Riu van començar a estudiar l’any 2005 unes construccions que estaven a uns camps al nord de La Fatarella, aquest descobriment els va a portar a trobar búnquers, trinxeres i petites cases que van servir per preparar la resistència en cas de un fracàs del que es va denominar “La batalla de l’Ebre”.
Aquesta zona va ser on es va produir la ultima resistència republicana a l’Ebre. 1.000 soldats voluntaris van resistir més de 48 hores una gran envestida de l’exercit franquista, el seu sacrifici va permetre que els seus companys arribessin a l’altre vora del riu.
Una part del soldats sacrificats no eren nascuts a Espanya, eren brigadistes internacionals apàtrides , els seus països no els volien , havien defensat a la República, germans en la lluita
La cançó de U2 “Winter” de la pel·lícula “Brothers”, un gran film on veiem com les guerres destrossen física i psicològicament a les persones que intervenen i com es important la família en el moment de intentar recuperar-se.