Crec que era diumenge , vaig sentir la noticia, “un okupa anarquista ha mort a Gènova”.
Es deia Carlo, Carlo Giulianni, tenia 23 anys el 20 de Juliol del 2001, 23 anys i mort per un tret, d’un policia. El primer moment vaig pensar en posar unes espelmes a la rambla del meu barri, com havia vist que es feia a altres llocs, no ho vaig fer-ho, per vergonya, per no donar la nota .
Cap problema, probablement els últims anys aquest nom l’hi vist ,sentit , admirat… casi tant com els dels meus fills, els noms que més ressonen dins del meu cap. Primer vaig seguir les noticies,com havia sigut, quina era la seva historia, els seus pares, la seva vida. Després vaig conèixer el grup ska p, i com no, la seva cançó sobre Carlo, es difícil que quan connecto l’ordinador per els matins i haig d’anar a alguna web, veig Solamente por pensar Ska-P , la poso, la vida segueix, ara tindria 36 any.
No el coneixia i ara forma part de la meva vida, està clar que estimar es fàcil.
Quan torno a Itàlia, sempre trovo llocs on hi ha una pintada o un cartell, penso: Carlo viu, es inmortal.
Gente que lucha, gente que sufre por crear un mundo mejor. Dificil lucha, pero siempre hay quien lo intenta.