Avui anant a la biblio de la Sagrera hi descobert unes pintades a la paret metàl·lica davant de la entrada i per tot el carreró .                           Son expressives i criden l’atenció .Em pregunto per què tan allunyades del trànsit de les persones , per desgracia la biblioteca no es del llocs mes concorreguts. Potser falla la comunicació o potser es la manera de pintar fora de l’abast de les patrulles de la guàrdia urbana  que tenen un talonari que també serveix per empaperar el que decora parets .

Personalment crec que aquets murs i parets podrien servir per donar veu a artistes i comunicadors sense púlpit.

La cançó “Eva tomando el sol” , llibertat de vida i pensament.

Un juez que se creía Dios dispuso
que precintara un guardia nuestro piso.
No quedan plazas para dos intrusos en el paraíso.
Estábamos sobre el colchón desnudos
jugando a nuestro juego favorito,
al ver entrar la pasma
Eva no pudo sofocar un grito.
A golpes la bajó por la escalera
un ángel disfrazado de alguacil
sin importarle un pijo
que estuviera encinta de Caín.

( fragment de Eva tomando el sol. Joaquín Sabina)