Increible però cert

Vaig néixer l’any 1957, vaig viure la segona guerra mundial com un fet molt llunyà , vaig sentir parlar d’en Martin Luther King , i de la seva lluita a favor de la plena integració de les persones de raça negra. Suposo que on jo vivia tampoc es donava publicitat a que algú lluités per tenir mes llibertat, per tant la informació era mínima.
Qualsevol informació es bona i al 1992, l’Esperança ens va parlar d’una pel•lícula que li havia agradat molt i que ens recomanava : “Tomates verdes fritos”, jo vaig pensar”vaja nom”, però tots varem anar a veure-la , boníssima i també vaig descobrir més el que era la segregació al sud de Estats Units. Després vaig comprar el llibre i ha sigut un llibre de capçalera, podia llegir a qualsevol pagina i la historia em tornava a seduir. Quan el DVD era d’us quotidià, veure escenes sovint era habitual.
Llibre o pel•lícula, o les dues coses, es millor que qualsevol tractament farmacològic amb antidepressius. La historia es com un Dragón Kan psicològic, però les emocions i aprenentatges que dona, fan enfortit la psique davant de les moltes “emocions” que et dona la vida.


L ‘any 2011 vam veure la pel•lícula “Criadas y Señoras”, també contempla la segregació racial a Estats Units, una molt bona pel•lícula . La setmana passada a la biblioteca vaig veure el llibre i el vaig agafar, quin llibre, però quina ràbia, vaig conèixer un personatge històric Medgar Evers , un lluitador per els drets civils que va morir l’any 1963, tirotejat a casa seva , al poble de Jackson.
En el moment de llegir aquest llibre, el meu cap es trasllada al 1963, veig des de el meu núvol , con es el dia a dia de las relacions a un poble de Estats Units, blancs i negres viuen dos mons , separats per la intransigència dels poderosos i recolzats per uns governs i unes lleis sense misericòrdia per una part del seu poble.
El president Kennedy l’any 1963 va començar a preparar la legislació de justicia social a Estats Units,i es va promulgar la Llei de Drets Civils a 1964.


Potser va ser el decret, però jo crec més en la voluntat de la gent i com va escriure Maryanne Vollers, autora del llibre “Ghosts of Missisipi” :

La gent que va viure aquells dies li dirà que alguna cosa va canviar al seu cor després que Medgar Evers va morir, alguna cosa que els va posar més enllà de la por…. En aquell moment un nou lema va néixer :Després de Medgar no més por.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos

  • Responsable Jesús Rodriguez Sampietro.
  • Finalidad Moderar los comentarios.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Jesús Rodriguez Sampietro.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.