Benvolgut Joan, em prenc la llibertat de parlar-te de tu. Ja fa temps que et segueixo com persona i com polític. Sempre has sigut una bona opció de vot. Encarant aquestes properes eleccions, t’escric per fi el que fa temps que volia comentar-te , em costa entendre que la teva posició no sigui clarament independentista per crear un nou estat més petit  on els valors que tu defensess’imposin.
Cada dia que passa veig més clar que necessitem gent com tu al nou estat, però tu no ho consideres així.                                                                                      Podrem canviar Espanya amb les nostres petites forces?????
Que opines dels , centres d’internaments d’estrangers,de la targeta sanitària per emigrants, de les quotes de persones perseguides políticament .                                                                                                                                Cada dia surt una nova raó que tu podries defensar al peu del canó. No em serveix que quan Espanya hagi canviat tot serà diferent, la vida es utopia però els impossibles sempre seran impossibles.
Hair una pel·lícula símbol, la cançó “Easy to be hard”, et passo una part de la lletra i el vídeo.
“És fàcil ser orgullós, és fàcil dir que no, especialment a les persones que es preocupen per estranys, que es preocupen pel mal i la injustícia social. Tu només et preocupes per la multitud patint????. Què passa quan et necessita un amic????. Necessito un amic.”

Ja fa molts anys que la “Angel caigut”, va baixar a la terra, a Madrid tenen una estàtua molt maca al Retiro.
Aquesta historia de la batalla d’àngels dolents i àngels bons , sempre la hi vist molt diferent , la meva teoria difereix molt: Els àngels bons , cuidadors de la gent, de la natura i del mon en general, van intentar resistir als àngels dolents, als que el patiment de la gent no els importa, la corrupció i prepotència de la gent que governa no els importa, la destrucció de la natura no els importa.
Bé al gra , quina es la teoria:
“Els àngels dolents van guanyar i van desterrar del paradís als àngels bons, i així ha anat a la humanitat”
Cada dia del mon tinc una oportunitat per auto-confirmar la meva teoria, però avui 11 d’Agost , les noticies sobre el maltractament dels essers més dèbils al mon , fa que desgraciadament cada dia ho vegi més clar: La maldat va triomfar.

Imagina 1
Llista 60 + CUP 14
Titular a un diari de Madrid, twett d’alguna societat poc propensa al sobiranisme i declaracions de la líder a Catalunya:
“ el gobierno de Catalunya en manos de la izquierda radical”
Imagina 2
Declaracions del govern de Madrid:
“Apoyaremos la entrada de Cataluña en la Comunidad Económica Europea”
“La doble nacionalidad hará que los catalanes que quieran, puedan legalment también sentirse espanyoles”
“Tendremos convenios con el gobierno del estado catalán, para promocionar conjuntamente los productos en cada uno de los dos paises”
“Las cuentas de la Seguridad social, tendrán un periodo de transición común, tanto a nivel de ingresos como de gastos”
Si això fos abans d’un referèndum, en quin percentatge de “sí” augmentaria el referèndum.

No hi ha dos sin… Imagina 3
Imagina un canvi de govern a Espanya, un govern amb una mica més d’interès en tenir una visió diferent a la que marca la Constitució del 1978, cal pensar en els poders fàctics que dominaven les estructures de l’estat en aquell moment.

Quien le pone el cascabel al gato, quien renuncia a su nacionalismo a ultranza.Como dirian en la serie: “un poquito de por favor”.

Las declaracions de Xavier Garcia Albiol , amb la predisposició de que els seus parlamentaris, després de los properes eleccions a Catalunya, siguin guerrillers , m’ha fet molta il·lusió, benvingut al club.
Els trabucs, els poden demanar als trabucaires de Cardedeu, que els tenen una mica parats , des de que van disparar de mala manera, segons un correligionari del Sr.Albiol, a Cardedeu.
A part d’això, encantat de que s’obri la política de guerrillers . I han molts guerrillers amb opinions, manifestacions, però que ho tenim una mica més cru amb la nova llei de seguretat ciutadana, ho farà una mica més perillós.
Els guerrillers del Sr.Albiol, estaran aforats, això no ho crec que ho canviïn, els s’hi encanta jugar amb avantatje.
Gracies Sr.Albiol, per donar via lliure als guerrillers, les xarxes socials serveixen per poder fer política sense estar al Parlament.

Fa uns dies es va “celebrar” el 75 aniversari de la detenció del President Companys, una persona que va pagar amb la seva vida, el representar a un país durant una època convulsa.
Ells, com altres, i en aquest cas també el President Mas , tenen gent a favor i en contra, gent que els estima i gent que els odia. Per Lluis Companys la seva mort va significar que molta gent es decantés cap a la seva estimació.
El President Mas, si guanya les eleccions la seva llista, tornarà a ser President de Catalunya, però ell sap que el poble català , vol un altre manera de governar : diversitat d’opinions en un govern i tirar tots del carro.
Raul Romeva tens raó , declaracions al País: “Si hay una mayoría clara, saldrá un gobierno plural y de concentración con un mandato de avanzar en el proceso.Y en ese contexto, Mas tendrá un papel concreto como quien venga de ERC .Si no lo entendemos fallamos en el anàlisis.”                                                                                                                                    Si guanyeu poseu en pràctica el que la gent demana, governar per tots .

No ha de ser tan dificil.

El 12 d’Agost van tornar a matar a una dona, va ser a Castelldefels Divuit punyalades, divuit, una ex parella. Confirma que això no para , pares que maten a fills per fer patir a la seva exdona, pares que maten a dona, fills i es suïciden, el catàleg es complert.
L’Estat no té capacitat per protegir-les, son presses molt fàcils , se les ataca amb traïdoria, amb força i la majoria de vegades amb alguna arma.
Les declaracions de persones responsables en el tema , ens porta a parlar de l’educació de les noves generacions , de moment no s’avança. A mi m’agradaria afegir la paraula humanitat , que amb aquests casos de violència, no existeix.
No hi pogut entendre mai com pots abusar d’una persona indefensa, però la historia em desmenteix , a qualsevol guerra la violació de les dones de la població civil, es norma.
La paraula humanitat queda tacada per la indignitat dels violadors.
Quan escric aquestes paraules al bloc, per desgracia ja han descobert els cossos morts de las dues noies de Cuenca, un record per elles ,Marina i Laura.

Maleit estat , inútil policia, quantes dones han mort per la vostre inoperància.

Fa uns anys es va parlar de fer Psc.es , amb un nou caire més espanyol o menys català .
Ja no cal . Sentin les declaracions del president i del secretari general del PSC actual, penso que ja no cal cap canvi, ja han arribat al que volia Ferraz.
Han passat un bon ribot al ideari. Suposo que semblant al que van passar a l’Estatut.

O potser tissores.

Aquest estiu estic llegint el llibre “Cremeu Barcelona” de Guillem Martí, explica una historia dels últims dies de la guerra civil, any 1939. Miquel Serra i Pàmies , membre del PSUC i conseller de la Generalitat, rep l’encàrrec d’arrasar les infraestructures de Barcelona, donat per el Komitern.
Porto 40 pàgines, i torno a sentir la ràbia i la tristor que hi sentit sempre , amb cada llibre que hi llegit sobre la nostra guerra, si , la considero meva per diferents motius, gent de la meva família va patir les conseqüències, els meu companys de ideari van lluitar per canviar un mon injust. Sento la ràbia i tristor per tot el que va envoltar als comandaments republicans, no militars, sinó polítics , que van impedir que la gent pogués tenir totes les opcions per lluitar contra l’agressió que va ser el cop d’Estat militar.
Cop d’Estat militar que va portar a una repressió brutal i gratuïta i que encara un part molt important del nostres polítics no ha condemnat.
Per cert, important per mi , prego, suplico als que parlen sobre la Constitució del 1978 que es rumiïn 5 minuts , si la Constitució es va redactar amb una asèpsia democràtica, o potser influenciada per alguns poders fàctics?

Quanta il·lusió al 75,  per tan poc després

Els dos cronistes podran donar dues versions diferents:
Falten 5 minuts per acabar el partit , un canvi important , el nou jugador surt a pista substituint a la seva” jefa”, que fins ara, era jugadora-entrenadora. A les grades es comenta que potser el canvi l’ha fet el president del club. La tàctica del nou vingut : “ duro y a la cabeza”, lesionar a algun contrari i perdre, però no ser humiliat.
L’altre crònica:
La mateixa substitució, aquesta vegada , la jugadora-entrenadora, defalleix i demana el canvi, al fallar-li les forces . La veterania del nou jugador farà que la seva entrada creí expectatives, la manera de jugar , com sempre: “netejar, tot el que s’hagi de netejar”. També fer pensar al contrari, de com escapar-se de les pinyes que cauran .Això si, la tàctica, la mateixa que abans.

27-09-2015   a les 22 hores , sabrem si el fitxatge contínua.

Bruna , Rocky veu marcar el camí.

Mica i Jamal , la nova generació.