Tenim de visita per el país a Yaris Varoufakis, ex ministre d’economia de Grecia. Aquest matí a donat una lliçó magistral a la radio, entrevistat per Monica Terribas, bé més d’una lliçó, moltes , a Podemos, que li explicaran a Pablo Iglesias, al PP , però la que més m’agrada ha sigut per el PSOE, com estic segur que Miquel Iceta, entre cançó i cançó , escolta la radio, li podrà explicar a Pedro Sánchez , que es valor i ganes de canviar Europa.
Com sempre trobarem frases de Varoufakis que no ens agraden o que no les veiem reals, però la idea general ens porta a una Europa millor.
Tots podem equivocar-nos , fins el portaveu del PP, Sr.Hernando, diu que el guió del seu vídeo electoral es bó.
Bé pugem el volum de la musica, així el PSC-PSOE continuarà sense  escoltar el que passa.

Baixem un moment el volum, petit comentari de les declaracions del Sr.Pedro Sánchez respecte a les mostres de suport del dia 15 d’octubre:
“Tan difícil es enterarse de que los ciudadanos son libres”

Se pone los guantes pero no de portero, como el conocido futbolista de mismo apellido, sino los de boxeador, y dando duro, no queda títere con cabeza, mejor dicho inmigrante con cabeza.
Jesucristo que todo lo ves , tomate dosis doble de antiácido, sino será insuficiente para la úlcera estomacal que te debe provocar la falta de empatía y solidaridad con los pobres, que tienen algunos de tus hombres en la tierra. Paciencia, Francisco intenta que la gente predique tu mensaje.

Hablando de mensajes , puede ser que el arzobispo Cañizares haya visto el video promocional del PP, preparando su campaña electoral, pues su visión de la miseria y pobreza en España es positiva con respecto a que no es preocupante, para él parece que no, quizá quien no tiene para vivir con dignidad, si lo sea.

Verdaderamente…  ¿ valió la pena?

A mi manera de ver, no hay peor cosa en esta vida que tener que hacer una acción en la cual no crees. No me refiero a que las CUP no crean  en la investidura a Mas, sino en que el TSJC se vió obligado a imputar a 3 cargos de la Generalitat, cuando no creían en ello.
Quien le marcó ese camino????
Lo cierto es que va a servir  para llevar a Artur Mas hacia una nueva investidura como President de la Generalitat.
A quien le interesaba esa investidura????
Corcholís, que difícil es ser investigador privado o público.
Que nacionalidad tiene el culpable??? Española, catalana o LA EUROPEA.

Homenatge al Batalló Gernika

Dos dies fora de casa i les noticies s’acumulen. Es difícil comentar la quantitat de esdeveniments, si no importants , si especials: Garcia Albiol, parla de pactar amb Junts, Arantxa Quiroga parla de pactar amb els abertzales i li tocant el crostó des de Madrid, Camerón no vol estar a Europa, casí podria fer govern amb les CUP , Aznar amb la katana fora de la veïna , Mariano Rajoy parla i la gent descobreix perquè no ho feia abans. La vice amb les formigues, tot si val fins el 20 de Desembre.
Em quedo amb l’homenatge al Batalló Gernika , gudaris que van lluitar a la segona guerra mundial ajudant als aliats. Encara queden dos herois vius, un d’ells parla de les promeses que els s’hi van fer, per ajudar-los a alliberar Espanya del feixisme.
Llarga vida per aquest valent , però quan es trobi amb el Quico Sabater podrà parlar del tema, quantes mentides. Paraules buides dels Estats, la dictadura va continuar, ningú va moure un dit.
Un descobriment “Dulce introducción al caos” un poema de Robe Iniesta amb música de Extremoduro.

Dulce introducción al caos

  Una racha de vientos nos visitó y al arbol ni una rama se le agitó…

     Una racha de viento nos visitó pero nuestra veleta no se inmutó….

   Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor, me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
Un CD de Extremoduro: “La Ley innata”. Viatjar amb aquesta música ha fet que qualsevol paisatge es magnifiqués.

Comença el ball , es el moment de desobeir la injustícia. Els polítics aniran caient però uns altres els substituiran, aquest es el camí.

Diumenge la mama va votar i el seu comentari era votaré a esquerra, que es el que votàvem amb el papa. Perfecte cap comentari per part meva, la mama tampoc m’hagués escoltat, mai a escoltat , però de bon rotllo.
Jo crec que tu aquesta vegada haguessis votat a la CUP, està molt més a prop de tu, ara.
Per tant et pregunto que s’ha de fer Papitu?, com solucionem el tema?
Que ha de fer la CUP, investir al Mas? No fer-ho?
A que es difícil?
Jo crec que se el que tu faries .
Com diu la cançó: “Fuimos los dos contra el mundo”
Escoltant la cançó sabrem el que tu faries, tu ets la persona que feies que la frase i la cançó fossin reals.
Albert, Kronstadt , la teva cançó es especial per mi.

Era la tarda del 27 de Setembre del 1975, ja l’han matat , no han tingut pietat i probablement tampoc remordiments.
Aquell dia només vem viure la mort d’un d’ells, Txiqui Paredes Manot .” Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo tierra, soy viento de libertad.” La seva frase premonitòria  fa mal  llegir-la.
Afusellat després d’un judici sense garanties i amb un moment crucial de la dictadura , el dictador tenia els dies comptats.
La falta d’informació va fer que fins un temps després no sabéssim que van ser cinc persones les que van matar aquell dia, cadascuna amb la seva historia y vida, truncades per una revenja.
Ángel Otaegui , José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz y Humberto Baena,
Un record per ells , per les seves famílies , ja han passat quaranta anys i continuen estan a la nostra vida, imagino que per ells serà un record constant.
No faria falta dir res, una abraçada i pensar: tot ha estat un malson.

No es la primera vegada , ni serà l’ultima en que la llengua o la identitat d’un poble es menyspreada. Suposo que per aquestes persones hi ha un suport clar a la llengua i als poders del estat que creuen hegemònic i superior.
Un escriptor que parla del català dient que es llengua provinciana, un polític que no sap com li explicaria a la seva filla con seria la moneda catalana en cas de que el país fos independent, tot això com sempre amb un to sarcàstic i burleta.
I jo pregunto, si per mi la prioritat fos la educació dels meus fills amb una figura paterna solidaria, com li explicaria als meus fills o a la meva filla que no estic a casa per que les mes meves prioritats son unes altres o que deixo a la meva dona per lluir amb una altre .
M’agrada la frase : “No jutgis als teus semblants mentre no caminis en les seves sabates”

“The Place beyond the pines” Estrenada com “Cruce de caminos”, una gran pel·lícula que fa replantejar arguments.

Partit de basquet Espanya contra França , quan acaba recordo la frase de Larry Bird quan va acabar un partit de Boston contra Chicago: “Deu s’ha vestit de Michael Jordan”
Ahir va ser un altre Deu vestit de jugador de basquet, en aquest cas de Pau Gasol, però el Deu era Thor, una i altre vegada destrossant la cistella de França.
Injustícies arbitrals, públic en contra. Ell havia pres una decisió i la va portar fins el final, podia haver sortit malament, però la intensitat va ser la adient.
Passió i intensitat dues bones maneres de arribar a un objectiu. Si ho apliques et  canviarà la vida.
Això si , Pau, si algun dia fas alguna declaració parlant bé de la sobirania de un poble potser algun exministre dirà que ho vas fer ho per diners.
Passió i intensitat a la vida de William Wallace

Avui es compleix un any del referèndum de independència d’Escòcia, William Wallace hagués cridat : “Freedom to Scotland”

Considero patètiques les declaracions de festeig que han fet molts dirigents polítics, elogiant les declaracions de tres dels mandataris més importants del món.
Son per ells tan decisius els arguments que poden donar dirigents d’altres països?
No tenen suficients amb els seus propis?
Com diu Aquiles a Troia “Imagina un rey que lliurés  les seves batalles, seria  un espectacle”

Menció especial per el Sr.García Albiol, el coneixia per el tema del basquet però políticament no havia escoltat moltes declaracions seves, tret de les tres o quatre importants. Uns quants dies de campanya i he pogut comprovar com el meu estomac rep les seves declaracions diàries .